Tractament de la DMAE

El més important per fer una angiografia és que el pacient no sigui al•lèrgic a les substàncies que se li injectaran.

És una tècnica diagnòstica per determinar les estructures patològiques i anormals que té la retina, tant als vasos com a les diferents capes que té. És vàlida per a la degeneració de la màcula, per a la retinopatia diabètica i per a moltes altres alteracions maculars i per a vasculopaties.

L’angiografía és una tècnica que serveix per delinear els casos de la retina o la coroide. Es fan servir diferents contrastos, normalment la fluoresceïna sòdica o el verd indocianina. Aquesta exploració també és molt útil per al diagnòstic d’altres afeccions de la retina, especialment de l’anomenat epiteli pigmentat. En general, les angiografies serveixen per estudiar múltiples malalties de la retina i fer-ne el diagnòstic.

No és contraproduent per a cap tractament ocular.

És una quadrícula en la qual s’observa un punt central i s’examina com estan les línies rectes que fan quadrats. Quan hi ha algun escotoma o alguna anomalia poden veure’s deformades. Pots descarregar-te-la juntament amb les instruccions per a realitzar correctament la prova en aquest enllaç.

En primer lloc, és important aclarir que la pressió arterial es refereix a la pressió que exerceix la sang a les parets de les artèries i que no té res a veure amb el glaucoma. El principal factor de risc conegut del glaucoma i l’únic contra el qual actualment podem lluitar és la pressió intraocular, que és el resultat de la pressió de l’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars) sobre la paret de l’ull. Actualment no es coneix cap mesura preventiva per evitar la pressió intraocular, que s’intenta controlar amb tractament farmacològic o làser.

Pel que fa a la pressió arterial, si és elevada pot ser l’origen de moltes patologies retinals, com ara la retinopatia hipertensiva o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), ja que la retina és un teixit altament vascularitzat que conté una gran quantitat de vasos sanguinis. En canvi, en alguns casos la pressió arterial baixa pot produir lesió d’aspecte glaucomatós al nervi òptic per mala perfusió sanguínia.

Tot i que la teràpia amb cèl•lules mare encara és en plena investigació, ja s’està aplicant en fase de proves i amb molt bons resultats a pacients amb distròfies retinals, retinosi pigmentària i DMAE. Estudis en fase I en humans semblen demostrar que l’ús de cèl•lules mare embrionàries o pluripotencials aconsegueix millorar l’agudesa visual dels pacients, ja que permet reemplaçar les cèl•lules fotoreceptores i/o de l’epiteli pigmentari que no es regeneren i que són fonamentals per a la visió. Aquest resultat s’aconsegueix modificant genèticament les cèl•lules mare, extretes de la pell o d’altres parts de l’ull, perquè puguin desenvolupar la mateixa funció que les cèl•lules danyades.

La DMAE (degeneració macular associada a l’edat) és un dels grans reptes actuals de l’oftalmologia. Sabem que n’hi ha dos tipus: la forma seca i la forma humida. La seca és la que pateixen els pacients que, lentament, perden visió. S’ha demostrat que amb tractaments amb antioxidants i vitamines es pot reduir aquesta pèrdua visual, tot i que el fre a l’evolució no és gaire espectacular. Les formes humides, anomenades així perquè es produeix líquid a la màcula, són les més destructives, i el tractament actual combina la teràpia fotodinàmica, que es va començar a aplicar fa uns quants anys, amb altres tractaments, ja que sembla clar que així s’obtenen efectes més positius. Cada any apareixen noves opcions per intentar avançar en la lluita contra aquesta malaltia.

Informa’t més aquí.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.

Aquest és un possible símptoma de DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) o d’alguna altra malaltia de la màcula, la zona central de la retina. En el cas de la DMAE, pot aparèixer primer en un ull i que el pacient no se n’adoni fins que finalment els afecta tots dos. Es recomana consultar l’oftalmòleg amb urgència per poder tractar-la a temps si és aquest el problema que afecta el pacient.

Sí, és una urgència, tot i que relativa: pot esperar 3 o 4 dies. Cal examinar l’ull perquè el símptoma pot respondre al fet que la malaltia comenci a descompensar-se i pot provocar una pèrdua visual severa. A vegades aquesta deformitat no es deu a una descompensació, però sempre cal corroborar-ho.

La DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, encarregada de la visió central i de detall, que ens permet reconèixer rostres i fer tasques de precisió com ara llegir, cosir o conduir. La forma humida es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals, de parets molt primes, que filtren fluids i sang a la màcula i provoquen una pèrdua ràpida de la visió central al pacient.

El tractament s’orienta a frenar el creixement d’aquests vasos sanguinis amb injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogens, aplicades actualment amb molt bons resultats, ja que aturen el procés de pèrdua de visió i, en molts casos, fins i tot milloren la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que requereixen acudir a l’oftalmòleg un cop al mes o cada dos mesos aproximadament, per la qual cosa el futur està en fàrmacs que romanguin dins de la cavitat vítria durant llargs períodes de temps i que redueixin la dependència del pacient.

Las injeccions intraoculars actuen alliberant fàrmacs de manera local a l’interior de l’ull, especialment a la retina i, de manera encara més específica, a la màcula (zona central de la retina responsable de la visió de detall). El cas més clar és el tractament de la DMAE, tot i que també s’apliquen amb èxit en casos de trombosi retinal, alta miopia i malalties vasculars de la retina com l’edema macular diabètic. Amb l’ús de les injeccions intraoculars, s’ha aconseguit que prop del 60% dels pacients tractats recuperin la visió, en contrast amb el 20% que ho feien amb altres tècniques, i s’eviten els riscos associats a la cirurgia, que s’han reduït gairebé a la meitat els darrers anys gràcies a aquesta opció farmacològica. Com que és un camp que s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, s’espera que aviat també puguin tractar-se patologies hereditàries de la retina que actualment no tenen guarició.