Miquel Carbonell

El cas d’en Miquel és un dels molts en què el glaucoma passa inicialment desapercebut i el pacient no és conscient de patir-lo fins fases avançades. Després de males experiències prèvies, la cirurgia a la qual es va sotmetre a l’IMO per controlar la pressió intraocular li va permetre detenir l’evolució de la malaltia i la pèrdua de camp visual.

En Miquel Carbonell va acudir a l’IMO queixant-se d’una pèrdua visual progressiva que havia notat sobretot abans d’una cirurgia de cataractes i que després es va agreujar a causa d’un augment de pressió intraocular molt important: “Em costava acostumar-se a la foscor i vaig començar a veure centellejos blancs. Notava que alguna cosa fallava i, mentrestant, la tensió m’estava pujant a tots dos ulls”.

““Anava a revisar-me la visió a un lloc i no em van detectar el problema. Vaig canviar a un altre centre i em van dir que la solució passava per la intervenció quirúrgica. Em van operar i tampoc va anar bé, perquè la pressió es va tornar a disparar i no se’n van adonar fins passada una setmana”, ens explica aquest pacient a qui aleshores em van recomanar l’IMO. Després d’una altra operació de glaucoma amb la Dra. Elena Arrondo, especialista de l’Institut, es va poder estabilitzar la patologia  i, des d’aleshores, en Miquel assisteix periòdicament a les seves revisions de seguiment.

Quan l’oftalmòloga el va visitar per primera vegada, presentava un glaucoma miòpic en estat molt avançat. El seu nervi òptic estava danyat de forma severa a l’ull bo, el dret, perquè a l’esquerre tenia un problema d’ull gandul de naixement. Vist que el tractament mèdic no era suficient, es va optar per fer una cirurgia de glaucoma: una esclerectomia profunda no perforant, que es va dur a terme sense complicacions. El postoperatori va anar bé i amb la intervenció es van aconseguir tensions oculars controlades, cosa que va fer que la disminució del camp visual s’aturés.

Posar fre al glaucoma

Aquesta afectació del camp visual fruit de la malaltia, inicialment assintomàtica, acaba provocant que el pacient pateixi visió borrosa a la nit, vegi centellejos, s’enlluerni amb facilitat i tingui dificultats per baixar les escales o no noti els objectes quan li passen pel costat. Tots aquests problemes són els que cal evitar i intentar que el pacient no arribi a aquestes condicions, ja que la pèrdua de visió per glaucoma és irreversible i, si no es tracta adequadament, pot desembocar en ceguesa. Per aquest motiu la prevenció és fonamental, especialment en persones amb una miopia molt elevada com la d’en Miquel, ja que aquest és un factor de risc molt important. En el seu cas, arran de l’experiència viscuda, conclou que “el glaucoma et va tancant el cercle de visió sense que te n’adonis”, i afegeix que “sé que no milloraré, però com a mínim m’ho han aturat i ara tinc certa qualitat de vida”.