Què es la DMAE?
La DMAE (degeneració macular associada a l’edat) és una malaltia degenerativa de la màcula o zona central de la retina i de més sensibilitat visual. Afecta més de 800.000 persones a Espanya i representa la primera causa de ceguesa a partir dels 65 anys als països industrialitzats.
Aquesta patologia provoca un deteriorament progressiu de l’epiteli pigmentari retinal (capa que recobreix la retina i que la nodreix) i de les cèl·lules de la màcula (on es concentren més cons o fotoreceptors responsables de l’agudesa visual i la discriminació de colors). Com a conseqüència, es produeix una pèrdua gradual de la visió central i de detall.
Hi ha dos tipus de DMAE, tenint en compte que un mateix pacient pot passar de l’un a l’altre:
- DMAE seca o atròfica: és la forma més predominant (al voltant del 85% dels casos) i es caracteritza per una evolució lenta i progressiva. Es produeix com a resultat de l’acumulació de residus (dipòsits groguencs o druses), cosa que atrofia la zona macular.
- DMAE humida o exsudativa: malgrat que és menys freqüent, el seu avenç és més ràpid i sol tenir un pronòstic visual pitjor. En aquesta forma de DMAE creix una membrana vascular sota de la retina, a causa de l’aparició de nous vasos sanguinis anòmals i molt fràgils, que sagnen i perden líquid, de manera que la visió es compromet severament.
Per què es produeix?
L’edat és el principal factor de risc de la DMAE, que no sol aparèixer abans dels 50-60 anys, i la seva incidència augmenta amb el pas del temps.
A l’envelliment cal sumar-li la predisposició genètica, ja que s’ha demostrat que els gens tenen més pes del que es creia fins ara en la malaltia: s’estima que un 50% del risc de DMAE és hereditari i que la probabilitat de patir-ne és entre 3 i 6 vegades superior si es té un familiar afectat de primer grau.
Finalment, també cal considerar la influència dels factors ambientals, el principal dels quals és el tabac, que multiplica per 5 les possibilitats de desenvolupar DMAE.
- Fumar
- Mals hàbits alimentaris
- Hipertensió arterial
- Problemes circulatoris
- Obesitat
- Exposició directa i prolongada al sol
Com es pot prevenir?
La DMAE no es pot prevenir perquè, en gran mesura, va unida al procés natural d’envelliment i a la genètica. No obstant això, sí que està a les mans de cada pacient prestar atenció als antecedents familiars –poden fer-se tests de predisposició genèticament– i incidir en els factors de risc ambientals: no fumar, seguir una dieta equilibrada i rica en antioxidants i àcids grassos omega 3, evitar el sedentarisme, protegir-se del sol…
D’altra banda, són fonamentals les revisions oculars periòdiques, sobretot a partir dels 50 anys, per detectar precoçment la malaltia, ja que a l’inici pot donar pocs símptomes.
Una bona mesura complementària a aquestes revisions és l’autocontrol que pot fer el pacient des de casa mitjançant una prova ben senzilla, la reixeta d’Amsler. Aquest test, que es pot sol·licitar a l’òptic o a l’oftalmòleg, permet detectar si les línies rectes es veuen tortes o distorsionades (un símptoma característic de la DMAE humida). Amb la mateixa finalitat, el pacient també pot tapar-se primer un ull i després l’altre i fixar-se en els marcs de les portes, rajoles, baranes… o llegir diàriament un mateix text, a una mateixa distància, per apreciar qualsevol anomalia i acudir en aquest cas a l’especialista.
Símptomes
Les persones amb DMAE van perdent progressivament la visió central i de detall, per la qual cosa es redueix la nitidesa i poden veure-hi borrós o “ennuvolat” enmig del camp visual. Això origina dificultats per reconèixer rostres, llegir, escriure, conduir, cosir o fer diferents tasques de precisió. Tanmateix, permet mantenir certa autonomia a l’hora de manejar-se per casa o pel carrer, ja que la visió perifèrica es conserva.
Altres símptomes característics de la DMAE són:
- Distorsió de les imatges / percepció “ondulada” de línies rectes (metamorfòpsia)
- Percepció d’una taca negra fixa al mig del camp visual
- Alteració en la percepció de la grandària dels objectes
- Alteració en la percepció de profunditat i dificultat per calcular distàncies
- Dificultat per distingir colors
Cal tenir en compte que la DMAE és una malaltia generalment bilateral, és a dir, afecta tots dos ulls, encara que pot fer-ho de manera asimètrica.
Quan es tracta de la forma humida de la patologia, l’avenç és molt més ràpid i pot manifestar-se en tot just dies o setmanes.
Tractaments associats
La DMAE humida es pot tractar eficaçment gràcies al desenvolupament de nous fàrmacs antiangiogènics, que s’injecten a l’interior de l’ull (injeccions intravítries) i actuen inhibint el factor de creixement endotelial vascular (anti-VEGF) per impedir la formació de nous vasos sanguinis anòmals. D’aquesta manera, permeten frenar la malaltia i aconseguir que la majoria de pacients puguin mantenir i, fins i tot, recuperar la visió. Com més precoçment es comenci el tractament, en general més bo serà el pronòstic visual.
Respecte de la DMAE seca, actualment no té un tractament efectiu, tot i que hi ha estudis que estan testant l’aplicació de fàrmacs d’injecció intravítria per controlar-ne la progressió en determinats pacients. De moment, una opció que pot contribuir a alentir la DMAE seca és la prescripció de l’oftalmòleg de determinats suplements de vitamines antioxidants, que ajuden a protegir la retina.
“La DMAE seca és la més freqüent, però no té més tractament que intentar evitar factors de risc (hipertensió arterial, tabaquisme o colesterol) i adoptar hàbits saludables”. Dr. García-Arumí – IMO Barcelona
Especialistes que tracten aquesta patologia
Preguntes freqüents dels nostres pacients
El més important per fer una angiografia és que el pacient no sigui al•lèrgic a les substàncies que se li injectaran.
És una tècnica diagnòstica per determinar les estructures patològiques i anormals que té la retina, tant als vasos com a les diferents capes que té. És vàlida per a la degeneració de la màcula, per a la retinopatia diabètica i per a moltes altres alteracions maculars i per a vasculopaties.
L’angiografía és una tècnica que serveix per delinear els casos de la retina o la coroide. Es fan servir diferents contrastos, normalment la fluoresceïna sòdica o el verd indocianina. Aquesta exploració també és molt útil per al diagnòstic d’altres afeccions de la retina, especialment de l’anomenat epiteli pigmentat. En general, les angiografies serveixen per estudiar múltiples malalties de la retina i fer-ne el diagnòstic.
No és contraproduent per a cap tractament ocular.
És una quadrícula en la qual s’observa un punt central i s’examina com estan les línies rectes que fan quadrats. Quan hi ha algun escotoma o alguna anomalia poden veure’s deformades. Pots descarregar-te-la juntament amb les instruccions per a realitzar correctament la prova en aquest enllaç.
En primer lloc, és important aclarir que la pressió arterial es refereix a la pressió que exerceix la sang a les parets de les artèries i que no té res a veure amb el glaucoma. El principal factor de risc conegut del glaucoma i l’únic contra el qual actualment podem lluitar és la pressió intraocular, que és el resultat de la pressió de l’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars) sobre la paret de l’ull. Actualment no es coneix cap mesura preventiva per evitar la pressió intraocular, que s’intenta controlar amb tractament farmacològic o làser.
Pel que fa a la pressió arterial, si és elevada pot ser l’origen de moltes patologies retinals, com ara la retinopatia hipertensiva o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), ja que la retina és un teixit altament vascularitzat que conté una gran quantitat de vasos sanguinis. En canvi, en alguns casos la pressió arterial baixa pot produir lesió d’aspecte glaucomatós al nervi òptic per mala perfusió sanguínia.
Tot i que la teràpia amb cèl•lules mare encara és en plena investigació, ja s’està aplicant en fase de proves i amb molt bons resultats a pacients amb distròfies retinals, retinosi pigmentària i DMAE. Estudis en fase I en humans semblen demostrar que l’ús de cèl•lules mare embrionàries o pluripotencials aconsegueix millorar l’agudesa visual dels pacients, ja que permet reemplaçar les cèl•lules fotoreceptores i/o de l’epiteli pigmentari que no es regeneren i que són fonamentals per a la visió. Aquest resultat s’aconsegueix modificant genèticament les cèl•lules mare, extretes de la pell o d’altres parts de l’ull, perquè puguin desenvolupar la mateixa funció que les cèl•lules danyades.
La DMAE (degeneració macular associada a l’edat) és un dels grans reptes actuals de l’oftalmologia. Sabem que n’hi ha dos tipus: la forma seca i la forma humida. La seca és la que pateixen els pacients que, lentament, perden visió. S’ha demostrat que amb tractaments amb antioxidants i vitamines es pot reduir aquesta pèrdua visual, tot i que el fre a l’evolució no és gaire espectacular. Les formes humides, anomenades així perquè es produeix líquid a la màcula, són les més destructives, i el tractament actual combina la teràpia fotodinàmica, que es va començar a aplicar fa uns quants anys, amb altres tractaments, ja que sembla clar que així s’obtenen efectes més positius. Cada any apareixen noves opcions per intentar avançar en la lluita contra aquesta malaltia.
Antelació
A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:
- es puguin apreciar els resultats definitius,
- no hi hagi marques i
- tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.
Tractaments quirúrgics
D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.
La millor època de l’any
La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.
L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.
Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.
Aquest és un possible símptoma de DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) o d’alguna altra malaltia de la màcula, la zona central de la retina. En el cas de la DMAE, pot aparèixer primer en un ull i que el pacient no se n’adoni fins que finalment els afecta tots dos. Es recomana consultar l’oftalmòleg amb urgència per poder tractar-la a temps si és aquest el problema que afecta el pacient.
Sí, és una urgència, tot i que relativa: pot esperar 3 o 4 dies. Cal examinar l’ull perquè el símptoma pot respondre al fet que la malaltia comenci a descompensar-se i pot provocar una pèrdua visual severa. A vegades aquesta deformitat no es deu a una descompensació, però sempre cal corroborar-ho.
La DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, encarregada de la visió central i de detall, que ens permet reconèixer rostres i fer tasques de precisió com ara llegir, cosir o conduir. La forma humida es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals, de parets molt primes, que filtren fluids i sang a la màcula i provoquen una pèrdua ràpida de la visió central al pacient.
El tractament s’orienta a frenar el creixement d’aquests vasos sanguinis amb injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogens, aplicades actualment amb molt bons resultats, ja que aturen el procés de pèrdua de visió i, en molts casos, fins i tot milloren la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que requereixen acudir a l’oftalmòleg un cop al mes o cada dos mesos aproximadament, per la qual cosa el futur està en fàrmacs que romanguin dins de la cavitat vítria durant llargs períodes de temps i que redueixin la dependència del pacient.
Las injeccions intraoculars actuen alliberant fàrmacs de manera local a l’interior de l’ull, especialment a la retina i, de manera encara més específica, a la màcula (zona central de la retina responsable de la visió de detall). El cas més clar és el tractament de la DMAE, tot i que també s’apliquen amb èxit en casos de trombosi retinal, alta miopia i malalties vasculars de la retina com l’edema macular diabètic. Amb l’ús de les injeccions intraoculars, s’ha aconseguit que prop del 60% dels pacients tractats recuperin la visió, en contrast amb el 20% que ho feien amb altres tècniques, i s’eviten els riscos associats a la cirurgia, que s’han reduït gairebé a la meitat els darrers anys gràcies a aquesta opció farmacològica. Com que és un camp que s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, s’espera que aviat també puguin tractar-se patologies hereditàries de la retina que actualment no tenen guarició.
IMO Institut de Microcirurgia Ocular
Josep María Lladó, 3
08035 Barcelona
Tel: 934 000 700
E-mail: informacion@imo.es
Veure mapa a Google Maps
En cotxe
Coordenades navegador GPS:
41º 24’ 38” N – 02º 07’ 29” E
Sortida 7 de la Ronda de Dalt (costat muntanya). La clínica compta amb un aparcament de més de 200 places.
En bus
Autobús H2: Rotonda de Bellesguard, parada 1540
Autobús 196: Josep Maria Lladó-Bellesguard, parada 3191
Autobusos H2, 123, 196: Ronda de Dalt – Bellesguard, parada 0071
Com arribar a IMO des de:
IMO Grup Miranza Madrid
C/ Valle de Pinares Llanos, 3
28035 Madrid
Tel: 910 783 783
Veure mapa en Google Maps
Transport públic
Metre Lacoma (línia 7)
Autobusos:
- Línies 49 i 64, parada “Senda de l’Infant”
- Línia N21, parada “Metre Lacoma”
Horaris
Atenció al pacient: de dilluns a divendres, de 8 h a 20 h
IMO Grup Miranza Andorra
Av. de les Nacions Unides, 17
AD700 Escaldes-Engordany, Andorra
Tel: (+376) 688 55 44
Veure mapa a Google Maps
IMO Manresa
C/ Carrasco i Formiguera, 33 (Baixos)
08242 – Manresa
Tel: 938 749 160
Veure el mapa a Google Maps
Transport públic
FGC. Línia R5 i R50 direcció Manresa. Estació: Baixador de Manresa
Horaris
De dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 20:00 h