Glaucoma

És un factor de pes important en el glaucoma, encara que les bases genètiques de la patologia són heterogènies: existeixen alguns casos de transmissió directa de generació en generació (com ocorre en els glaucomes congènits) i altres casos d’herència complexa (per exemple, els glaucomes pseudoexfoliatius), en els quals s’observa un percentatge d’afectes en una mateixa família superior a la mitjana poblacional. En ambdues circumstàncies, els estudis genètics brinden l’oportunitat de detectar possibles futurs casos de glaucoma.

Mentre les recerques genètiques segueixen avançant per augmentar el coneixement en aquest camp, és important que els pacients amb antecedents familiars de glaucoma siguin conscients que tenen un risc més gran de patir la malaltia. Per això, és recomanable que les persones amb familiars afectes, especialment de primer ordre (pares, germans i/o fills), se sotmetin a controls oftalmològics anuals a partir dels 40 anys.

Determinats tipus de glaucoma, com aquells la causa dels quals és un traumatisme o una altra malaltia ocular, poden donar-se en un sol ull. No obstant això, el glaucoma primari d’angle obert, que és el més freqüent, acostuma a afectar tots dos ulls, si bé és cert que la malaltia normalment sol estar menys avançada en un d’ells.

A l’interior de l’ull hi ha un espai que s’anomena cambra anterior. Aquest espai conté un líquid transparent (humor aquós), que banya les estructures que hi ha i en manté les propietats òptiques.

El líquid està entrant i sortint constantment de la cambra anterior. La sortida es produeix a través de l’angle que formen la còrnia i l’iris quan s’uneixen. L’angle té la funció de deixar sortir l’humor aquós cap a l’exterior de l’ull perquè la pressió intraocular es mantingui estable i no es danyi el nervi òptic.

En el cas dels glaucomes d’angle obert, tot i que aquest angle és obert, per diferents motius no funciona correctament i això fa que l’humor aquós surti més lentament de l’ull, cosa que provoca un augment de la pressió intraocular i el consegüent dany al nervi òptic.

En el cas dels glaucomes d’angle tancat, l’angle es tanca i impedeix la sortida de l’humor aquós i l’augment, també, de la pressió intraocular.

El camp visual és l’espai que abasta la visió de l’ull quan està immòbil mirant un punt fix. Normalment s’avalua el perímetre del camp visual i la sensibilitat que té en les diferents zones dins d’aquest perímetre.

La cirurgia robòtica permet fer intervencions quirúrgiques de manera molt més precisa i menys invasiva a través de robots que assisteixen els cirurgians i aconsegueixen un nivell de tremolor 10 vegades menor que el de la mà humana. Aquests robots actuen com un simulador de vol, ja que reprodueixen amb gran exactitud, a l’interior de l’ull, els moviments que fa el cirurgià des de l’exterior.

Malgrat que la cirurgia robòtica és un camp amb molt de futur, els robots estan en estudi per poder canular venes i introduir-hi substàncies o fiadors (petits catèters) per obrir trombes.

En primer lloc, és important aclarir que la pressió arterial es refereix a la pressió que exerceix la sang a les parets de les artèries i que no té res a veure amb el glaucoma. El principal factor de risc conegut del glaucoma i l’únic contra el qual actualment podem lluitar és la pressió intraocular, que és el resultat de la pressió de l’humor aquós (líquid transparent que banya les estructures oculars) sobre la paret de l’ull. Actualment no es coneix cap mesura preventiva per evitar la pressió intraocular, que s’intenta controlar amb tractament farmacològic o làser.

Pel que fa a la pressió arterial, si és elevada pot ser l’origen de moltes patologies retinals, com ara la retinopatia hipertensiva o la degeneració macular associada a l’edat (DMAE), ja que la retina és un teixit altament vascularitzat que conté una gran quantitat de vasos sanguinis. En canvi, en alguns casos la pressió arterial baixa pot produir lesió d’aspecte glaucomatós al nervi òptic per mala perfusió sanguínia.

L’augment de la pressió ocular obeeix a múltiples factors que poden resumir-se com a mecanismes que fan que el líquid intraocular (humor aquós) no es pugui eliminar correctament pel canal normal, cosa que provoca aquest augment de pressió. Pot ser lleu i crònic -glaucoma crònic- o brusc, a causa d’altres processos. L’oftalmòleg ha d’examinar el pacient de manera urgent, especialment en el cas de les formes agudes.

El pacient pot notar petits cossos flotants, que són les restes capsulars a l’espai vitri, però passats uns quants dies, normalment, desapareixen. La fotocoagulació amb làser YAG s’aplica a la càpsula que subjecta la lent intraocular artificial i que, amb el temps, es torna opaca, amb la qual cosa el pacient perd visió. La fotocoagulació amb làser YAG no és dolorosa i aconsegueix, de manera ràpida, una millora visual.

L’amplitud horitzontal del camp visual s’estén fins a 200- º, mentre que l’extensió vertical arriba a 130- º en condicions normals.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.

És molt important que el pacient amb pressió ocular elevada, principal factor de risc del glaucoma, sigui molt escrupolós a seguir el tractament i les recomanacions de l’oftalmòleg.

Entre d’altres, hi ha fàrmacs que provoquen una pujada de la pressió intraocular. És per això que els pacients s’han de revisar periòdicament la pressió intraocular i consultar al seu oftalmòleg els medicaments que prenen.