Vitrectomia

Després de qualsevol operació de l’ull pot fer-se esport o esforç físic, tot i que és convenient esperar uns quants dies perquè les cicatrius s’assentin. Normalment, deu o dotze dies solen ser suficients per poder fer vida normal. En tot cas, sempre és millor consultar-ho amb el metge, per si pot haver-hi alguna contraindicació.

Els símptomes del despreniment de retina són la sensació de llums (fotòpsies) o de cossos flotants a l’espai vitri o, a vegades, una taca progressiva o un descens visual. És important que contactin al més aviat possible amb el seu oftalmòleg. En qualsevol cas, no és una urgència vital, però convé que un cirurgià expert faci l’operació com abans millor.

Si un pacient operat de cataractes o d’un altre procés intraocular pateix una pèrdua severa de visió amb l’ull notablement vermell i dolor ocular, ha d’acudir tan aviat com pugui a l’oftalmòleg sense esperar ni un dia, ja que aquesta urgència pot ser fonamental per a la visió de l’ull.

En general, pot fer vida normal excepte si porta gas dins de l’ull, cas en què haurà d’adoptar la posició que li digui el metge. Sempre ha d’evitar viatjar amb avió o a altures superiors a 800- 600 m, com seria el cas de passar per ports de muntanya tant amb tren com amb automòbil. Si té aquesta necessitat ha de consultar-ho a l’oftalmòleg.

És molt més freqüent que apareguin hemorràgies al postoperatori d’una intervenció, especialment si s’ha practicat una vitrectomia, en el cas dels pacients amb retinopatia diabètica. Això s’explica perquè les parets dels vasos d’aquests pacients són enormement fràgils i més tendents a produir sagnats.

Normalment, el cap ha d’estar inclinat cap endavant perquè el gas no toqui la part anterior de l’ull i toqui més superfície de la part posterior. En funció de la quantitat de gas que tingui caldrà que estigui en aquesta posició més o menys temps.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.

Aquest és un possible símptoma de DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) o d’alguna altra malaltia de la màcula, la zona central de la retina. En el cas de la DMAE, pot aparèixer primer en un ull i que el pacient no se n’adoni fins que finalment els afecta tots dos. Es recomana consultar l’oftalmòleg amb urgència per poder tractar-la a temps si és aquest el problema que afecta el pacient.

Si no té gas ni oli de silicona pot dormir en qualsevol posició. Com que no hi ha cap element taponador (gas o oli de silicona), no és necessari que el pacient vigili la posició.

Si practiques esport, has de tenir la mateixa cura que qualsevol altra persona. Pots fer servir ulleres de protecció per evitar lesions o irritació ocular.

D’altra banda, l’ull amb alta miopia té més predisposició a patir certes malalties oculars, especialment de retina.

Alguns dels principals problemes relacionats amb aquest factor de risc són el despreniment de retina, la degeneració de la retina central per plaques d’atròfia, el creixement de vasos per sota de la màcula (centre de la retina), el forat macular miòpic i la separació de les capes de la retina macular (squisi).

Aquestes malalties poden provocar una discapacitat visual important i incidir directament en la qualitat de vida, per la qual cosa és important diagnosticar-les de manera precoç. Hi ha certs signes d’alarma, com ara l’aparició de mosques volants (taques negres que es mouen i que ens entorpeixen la visió), flaixos, taques fixes o la visió distorsionada de les línies rectes. Si tens qualsevol d’aquests símptomes, visita l’oftalmòleg.

Et pot interessar: Un “cinturó” de silicona aconsegueix cenyir el globus ocular i reaplicar la retina despresa o desdoblada en alts miops.

Sí, és una urgència, tot i que relativa: pot esperar 3 o 4 dies. Cal examinar l’ull perquè el símptoma pot respondre al fet que la malaltia comenci a descompensar-se i pot provocar una pèrdua visual severa. A vegades aquesta deformitat no es deu a una descompensació, però sempre cal corroborar-ho.

Podría ser símptoma d’un despreniment de retina. S’aconsella visitar l’oftalmòleg amb urgència per confirmar-ho. Si fos el cas, s’hauria de tractar de seguida, ja que les possibilitats de millora són molt més grans si no es desprèn la màcula o àrea central de la retina.

La DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, encarregada de la visió central i de detall, que ens permet reconèixer rostres i fer tasques de precisió com ara llegir, cosir o conduir. La forma humida es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals, de parets molt primes, que filtren fluids i sang a la màcula i provoquen una pèrdua ràpida de la visió central al pacient.

El tractament s’orienta a frenar el creixement d’aquests vasos sanguinis amb injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogens, aplicades actualment amb molt bons resultats, ja que aturen el procés de pèrdua de visió i, en molts casos, fins i tot milloren la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que requereixen acudir a l’oftalmòleg un cop al mes o cada dos mesos aproximadament, per la qual cosa el futur està en fàrmacs que romanguin dins de la cavitat vítria durant llargs períodes de temps i que redueixin la dependència del pacient.

Les restriccions a l’hora de volar després d’una operació de despreniment de retina són a causa del gas terapèutic que, en alguns pacients, s’injecta a l’interior de l’ull per afavorir el procés de reparació de la retina. Aquest gas pot expandir-se si disminueix la pressió atmosfèrica, com passa a molta altitud, cosa que pot augmentar la pressió intraocular i, en conseqüència, danyar el nervi òptic. Per evitar-ho, desaconsellem viatjar en avió fins que el gas no s’hagi reabsorbit totalment, un procés que sol tardar entre una setmana i un mes, en funció dels casos, i l’evolució del qual ha de valorar l’oftalmòleg. Tot així, amb els pas dels mesos, quan la bombolla d’aire ja ha desaparegut per complet de la cavitat ocular, no hi ha inconvenient en poder agafar un avió.

D’altra banda, hem de tenir en compte que aquesta restricció inicial no afecta els pacients a qui, en lloc d’injectar-se gas durant la vitrectomia, s’introdueix oli de silicona amb el mateix objectiu d’ajudar a mantenir la retina a la seva posició. Com a contrapartida, aquest oli és una substància que no es reabsorbeix ni desapareix per si sola, de manera que és necessari dur a terme una segona intervenció quirúrgica per extreure-la al cap d’entre 2 i 6 mesos, en el moment idoni en què el cirurgià així ho indiqui.

Las injeccions intraoculars actuen alliberant fàrmacs de manera local a l’interior de l’ull, especialment a la retina i, de manera encara més específica, a la màcula (zona central de la retina responsable de la visió de detall). El cas més clar és el tractament de la DMAE, tot i que també s’apliquen amb èxit en casos de trombosi retinal, alta miopia i malalties vasculars de la retina com l’edema macular diabètic. Amb l’ús de les injeccions intraoculars, s’ha aconseguit que prop del 60% dels pacients tractats recuperin la visió, en contrast amb el 20% que ho feien amb altres tècniques, i s’eviten els riscos associats a la cirurgia, que s’han reduït gairebé a la meitat els darrers anys gràcies a aquesta opció farmacològica. Com que és un camp que s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, s’espera que aviat també puguin tractar-se patologies hereditàries de la retina que actualment no tenen guarició.

El fet de patir despreniment de vitri no hauria de perjudicar-te a l’hora d’operar-te de la cataracta. De fet, es calcula que la meitat de les persones de més de 65 anys pateixen cataractes i la majoria tenen, a més, despreniment de vitri. Pel que fa al despreniment de retina, si està operat amb èxit i convenientment, no suposa tampoc un factor de risc afegit en una cirurgia de cataractes.

Per estar-ne més segurs, seria convenient valorar si hi ha lesions a la retina que puguin produir complicacions al moment d’operar la cataracta, per la qual cosa es recomanaria una revisió amb un especialista en retina abans de sotmetre’s a cirurgia de cataracta.

El despreniment posterior de vitri és un procés comú a mesura que avança l’edat ja que, amb els anys, l’humor vitri (líquid gelatinós que omple la cavitat ocular i hi dóna forma i consistència) tendeix a deteriorar-se. Com a conseqüència, es contreu i perd la textura gelatinosa fins que se separa espontàniament de la retina. Els principals símptomes que dóna són la visió de mosques volants o punts negres que es mouen al voltant de l’ull i la percepció de llampecs lluminosos, la freqüència dels quals, tot i que poden persistir llargs períodes, sol disminuir amb el pas del temps.

Generalment no s’aplica cap tractament perquè no es pot revertir el procés pel qual el vitri perd la consistència, però cal fer una avaluació oftalmològica per seguir-ne l’evolució i descartar un possible despreniment de retina, cas en què sol caldre una intervenció quirúrgica.