Cirurgia de cataracta

Aquesta cirurgia és el procediment quirúrgic més practicat, amb prop de 400.000 persones operades a l’any de cataracta a Espanya, ja que l’opacificació del cristal·lí és un problema molt comú, especialment en la maduresa. L’objectiu final de la intervenció és substituir aquesta lent natural de l’ull per una lent artificial que compleixi de forma més efectiva la seva funció d’enfocar nítidament les imatges.

Es tracta d’una intervenció breu, indolora i de recuperació ràpida que, gràcies a l’especialització i a la incorporació de l’última tecnologia, ha aconseguit un gran perfeccionament i taxes d’èxit molt altes. Amb aquesta fi, s’han anat sumant avenços quirúrgics –com ara l’ús del làser de femtosegon o de sistemes automatitzats de guiat per imatge– i millores en el disseny de les lents intraoculars implantades.

La comunicació entre pacient i especialista és fonamental per determinar el moment més adequat per a la intervenció i el tipus de lent intraocular idoni en cada persona, per tal de recuperar el màxim de visió potencial després de la cirurgia i, a més, reduir de forma personalitzada la dependència de les ulleres i/o lents de contacte (es poden aconsellar intervencions addicionals en alguns casos).

Tipus de lents intraoculars

• Monofocals: dissenyades amb un sol focus per a la visió de lluny
• Multifocals: poden ser bifocals (visió propera-llunyana) o trifocals (visió propera-intermèdia-llunyana)
• Tòriques: permeten corregir l’astigmatisme, bé siguin monofocals o multifocals

La cirurgia de cataracta sol considerar-se quan la pèrdua de visió provocada per l’opacitat del cristal·lí interfereix en l’autonomia i en les activitats quotidianes del pacient. També s’indica quan l’avenç de la patologia provoca complicacions com ara augment de la pressió intraocular o uveïtis.

No obstant això, no cal esperar que la cataracta sigui limitant per al pacient i estigui en fases avançades –quan l’operació resulta més complexa– per poder tractar-la. De fet, cada vegada més, s’opta per intervenir-la precoçment, ja que és un procediment altament segur i eficaç en mans expertes.

En alguns casos, la cirurgia del cristal·lí es recomana com a tècnica per corregir la presbícia (vista cansada) i altres defectes refractius (miopia, hipermetropia, astigmatisme) en pacients, generalment a partir dels 45-50 anys, que estan en la fase inicial de la degeneració del cristal·lí. D’aquesta manera, quan comença a ser disfuncional i a perdre la capacitat d’enfocament, es reemplaça amb una finalitat refractiva, cosa que també permet anticipar-se a la pèrdua progressiva de transparència, que acabarà donant lloc a la cataracta.

Una bona avaluació prèvia és imprescindible per diagnosticar de forma precisa la patologia –tipus, mida, localització i impacte sobre la qualitat òptica de la catarata– i, a partir d’aquí, fer una indicació quirúrgica a mida.

Les proves que es realitzen en consulta als pacients candidats a cirurgia de cataracta inclouen:

• Test d’agudesa visual i refracció
• Presa de la pressió intraocular (tonometria)
• Examen amb làmpada de fenedura
• Anàlisi de la qualitat visual amb l’OQAS (Optical Quality Analisis System)
• Mesura de la forma, la curvatura i el gruix de la còrnia (topografia)
• Comptatge de cèl·lules endotelials de la còrnia
• Exploració del fons de l’ull
• Estudi de l’anatomia del segment anterior i d’altres estructures oculars (tomografia de coherència òptica)
• Càlcul de la lent intraocular (biometria)

L’execució correcta d’aquestes proves, com és el cas de la biometria –que determina la longitud axial i altres mesures de l’ull i, amb això, la potència de la lent a implantar– és el primer pas per a l’èxit quirúrgic. Per aquesta raó, l’IMO compta amb l’equip especialitzat de l’Àrea de Proves Diagnòstiques, que treballa braç a braç amb els cirurgians de cataracta.