Malalties dels ulls sense cura: així seran les teràpies

Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Rares, hem celebrat, recentment, un esdeveniment especial a l’IMO Grupo Miranza Barcelona. El nostre equip investigador ens va explicar les claus de les teràpies que aplicarem en un futur proper, per a la majoria d’aquestes malalties, actualment sense cura.

A continuació, destaquem 6 claus del que van explicar.

1. Es poden curar les malalties minoritàries?

S’estima que fins ara s’han identificat 6.000 malalties rares o minoritàries (afecten el 6%-8% de la població mundial).

Aquestes patologies solen tenir un origen hereditari (es transmeten en una mateixa família) i poden afectar la visió.

Malauradament, avui dia, la majoria d’aquestes malalties no tenen tractament. No obstant això, al nostre laboratori de biologia molecular treballem en futures teràpies per poder tractar les persones afectades:

• Teràpies gèniques. Consisteixen a subministrar un gen sa al pacient afectat. Objectiu: frenar el progrés de la malaltia.
• Teràpies dedició gènica. Consisteixen a corregir directament l’alteració genètica de les cèl·lules del pacient afectat. Com en el cas anterior, l’objectiu és frenar el progrés de la malaltia.
• Teràpies cel·lulars. Es basen a regenerar teixits, administrant cèl·lules sanes al pacient. A més de frenar l’evolució de la patologia, tenen l’objectiu de recuperar visió.

2. Quines teràpies s’implementaran primer?

Les teràpies gèniques per a evitar la pèrdua de visió deguda a malalties hereditàries de la retina ja són una realitat per a alguns casos. També estan, en estudi, per a tractar altres patologies sense cura eficaç, com la DMAE.

En concret, ja s’està aplicant un tractament, Luxturna, en alguns pacients amb amaurosis congènita de Leber (malaltia minoritària que causa el 20% de les cegueses en nens). Aquest tractament s’injecta sota la retina i s’introdueix una còpia sana del gen danyat (RPE65) en les cèl·lules del pacient.

3. Les tècniques, com CRISPR, seran una solució?

CRISPR és una tècnica d’edició gènica que està revolucionant molts àmbits de la medicina (les seves descobridores van guanyar el Premi Nobel de Química, en 2020).

El nostre equip investigador treballa amb aquesta tècnica revolucionària, que permet corregir les mutacions que causen les malalties minoritàries.

És com un “talla i enganxa genètic”, a través del qual modifiquem i corregim el gen del mateix pacient perquè recuperi la seva funció.

Els principals reptes en l’aplicació d’aquesta tècnica els trobem en:

• Aconseguir que es reparin totes les cèl·lules del teixit afectat, en aquest cas un teixit de l’ull.

En el procés, no s’alteren altres gens que no siguin els d’interès.

Precisament, el nostre equip investigador va anunciar que acaba de publicar dos articles en dues prestigioses revistes científiques d’àmbit internacional, en els quals descriu la correcció per CRISPR de les mutacions de tres línies de cèl·lules mare derivades de tres pacients afectes de les següents malalties minoritàries:

• Dos de malaltia de Stargardt.
• Una d’acromatopsia. 

A més, continuen treballant en l’edició de línies cel·lulars derivades de pacients afectes de retinosis pigmentària i distròfia macular, entre altres.

4. Les teràpies cel·lulars serveixen per a tots els teixits de l’ull?

5. Les teràpies gèniques i cel·lulars serviran per a totes les malalties minoritàries?

Actualment, s’estima que el 80-90% de les malalties minoritàries són d’origen genètic, per la qual cosa potencialment es podrien beneficiar de qualsevol de les tres teràpies presentades.

En aquest sentit, es va puntualitzar que, si el pacient està en les primeres fases d’afectació de la patologia, aquest seria un bon candidat a optar pels dos primers tipus de teràpies esmentades, la teràpia gènica i la d’edició genètica.

En canvi, fent referència als pacients en fases més avançades i amb una deterioració notable del teixit afectat, seria més adequat administrar una teràpia de regeneració de teixit, com és la teràpia cel·lular.

6. I com continuem avançant?

Genetistes, oftalmòlegs, pacients i familiars continuem avançant.