El Dr. Daniel Elies descobreix els últims avanços en cirurgia refractiva

Parlem amb el doctor Daniel Elies, especialista en cirurgia refractiva de l’IMO Grup Miranza i director mèdic de la nostre clínica a Madrid,  amb més de trenta anys de trajectòria.

Per les seves mans han passat milers de pacients, els quals li han confiat la salut dels seus ulls per eliminar la dependència de les ulleres. 

Ens parla, en aquesta entrevista, sobre els seus inicis en la professió i la seva experiència personal.

Com va decidir dedicar-se a la cirurgia refractiva?

Crec que vaig tenir molta sort: estava en el moment indicat i en el lloc adequat. En aquella època, començaven a consolidar-se moltes clíniques privades i el meu adjunt durant la meva residència a Bellvitge, el doctor Joan Prats, em va cridar per treballar a una de les seves clíniques, perquè l’ajudés.

Al cap de pocs anys, la clínica Carmelitana em va oferir una plaça permanent, ja que començava l’auge de la cirurgia refractiva i de cataractes i vaig canviar de rumb perquè m’era impossible compaginar la meva activitat professional a la clínica i a l’hospital.

Com va ser aquella època?

Puc dir que visc el boom de la cirurgia refractiva. Em vaig incorporar el 1998, quan aquestes tècniques començaven a consolidar-se i, alhora, a demostrar que eren segures i eficaces.

A la clínica on treballava, l’Institut Oftalmològic de Barcelona (IOB), vam ser dels primers centres a dur a terme aquestes tècniques. Entre dos cirurgians, l’any 2002, vam arribar a operar uns dotze mil ulls! Vaig seguir creixent professionalment i el 2006 vaig deixar l’IOB i em van oferir la direcció mèdica d’una clínica, que llavors tenia dues seus als centres Corachan i Sagrada Família.

Va ser una època de gran creixement professional, en què vaig obtenir molta experiència, tot i que he de dir que el reconeixement més important me l’han donat sempre els pacients satisfets i els que et recomanen a amics i familiars. Això m’enorgulleix.

Com va ser el salt a l’IMO Grup Miranza?

El 2008 em van contactar els doctors Óscar Gris i José Luis Güell per unir-me, com a cirurgià refractiu, a l’equip de l’Institut de Microcirurgia Ocular (IMO), que llavors era al carrer de Munner. Per a mi allò era com jugar a la Champions, així que no ho vaig dubtar: m’agradava la filosofia de la clínica, que sempre ha posat al centre el pacient i que s’esforça constantment per a la millora de la qualitat assistencial. I, a més, ofereix l’opció de compartir casos complexos amb reconeguts especialistes en totes les parts de l’ull.

La meva segona etapa a l’IMO Grupo Miranza comença el 2020, quan em proposen la direcció mèdica de la seu que s’inaugura a Madrid. Per a mi, és un orgull poder formar part dels processos de la clínica i, alhora, és un repte. Des d’aleshores, compagino la meva activitat professional entre Madrid i Barcelona.

Des de 2020, el Dr. Daniel Elies és també el Director Mèdic de l’IMO Grup Miranza Madrid, on ha traslladat el model distintiu d’atenció oftalmològica de l’Institut.

Com ha evolucionat la cirurgia refractiva en els últims anys?

En els darrers quinze anys diria que s’ha consolidat. Ara podem dir que és una opció vàlida i segura. Els especialistes tenim millors equips làser, lents personalitzades i més coneixement sobre com es comporten l’ull i la còrnia després de la cirurgia. No hi ha dos ulls iguals, cada persona és diferent i, per tant, les tècniques quirúrgiques s’han d’individualitzar al màxim. I també el postoperatori, que no és el mateix per a tots els pacients.

I, per acabar, ens comparteix algun consell per a les persones que es plantegen una cirurgia refractiva?

Sempre recomano que:

• el pacient busqui una clínica i un oftalmòleg especialitzat que disposi i sigui coneixedor de totes les tècniques (làser i diferents tipus de lents intraoculars), perquè així li podran recomanar la millor opció per al seu ull.
• després de la cirurgia, és molt important seguir les cures que indiqui el cirurgià i els controls oftalmològics posteriors.
•  És important tenir en compte que un ull miop, tot i que ja no depengui de les ulleres, continua tenint més risc de patir malalties associades a la miopia.