Tractament de l’edema macular

Consisteix en l’acumulació de líquid a la màcula, la part més important de la retina, responsable de la visió central i de detall.

És una complicació freqüent en patologies com la retinopatia diabètica –és la primera causa de pèrdua de visió en pacients amb diabetis–, així com la DMAE, la uveïtis, oclusions venoses de la retina, tumors intraoculars o retinosi pigmentària. També pot aparèixer en el postoperatori d’algunes cirurgies oculars o per efecte de l’ús de determinats fàrmacs.

L’edema macular es deu a l’escapament de fluid dels vasos sanguinis retinals, ja sigui perquè estan danyats o són anòmals i les seves parets es tornen més permeables o massa primes.
Com a conseqüència de la fuita o extravasació de líquid, la màcula “s’entolla”, s’engrosseix i s’inflama. El resultat és una degeneració progressiva de les cèl·lules fotoreceptores que ens permeten veure-hi, la major concentració de les quals es troba en aquesta zona central de la retina.

Per minimitzar el risc d’edema macular, les persones amb diabetis han d’incidir en un bon control metabòlic, tenint en compte que aquesta complicació pot aparèixer en qualsevol fase de la retinopatia diabètica (no tan sols en estadis avançats).

Atès que l’edema macular s’associa en molts casos a patologies vasculars, també es recomana adoptar hàbits de vida saludables (alimentació sana o pràctica regular d’exercici) que evitin factors predisponents com ara la hipertensió arterial i l’excés de colesterol.

Així mateix, per evitar un deteriorament irreversible de la màcula, és important fer-se controls oftalmològics periòdics que permetin estudiar exhaustivament el fons de l’ull i els seus vasos sanguinis per detectar de forma precoç qualsevol anomalia. En aquest sentit, s’aconsella una revisió anual tot i que el pacient no tingui símptomes.