El 10% dels tumors provoquen metàstasi a l’ull

A Espanya es declaren anualment uns 240 melanomes de coroide, el tumor intraocular maligne més estès en adults. “Però el nombre de casos encara és més elevat si parlem de tumors oculars secundaris a altres processos cancerosos, ja que gairebé el 10% dels tumors ubicats en altres zones acaben provocant metàstasi a l’ull, a causa de l’elevada vascularització d’aquest òrgan, especialment de la màcula i del nervi òptic”, segons el Dr. José García-Arumí, especialista en retina de l’Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona (IMO) i un dels principals experts internacionals en oncologia oftàlmica.

Un nou fàrmac inhibeix la metàstasi de melanoma ocular al fetge

Precisament per al tractament de la metàstasi hepàtica del melanoma de coroide, l’especialista de l’IMO anuncia que “disposem d’un nou fàrmac, l’ipilimumab, un compost d’anticossos monoclonals que inhibeixen el creixement de les cèl•lules canceroses”. Segons l’oftalmòleg, el tractament s’aplica amb èxit des de fa una mica més d’un any per a la metàstasi del melanoma cutani i, des de fa uns quants mesos, “l’estem aplicant també amb bons resultats a la metàstasi de melanoma ocular al fetge”.

Tractament de tumors oculars

El tractament més habitual per combatre el melanoma ocular és la braquiteràpia, que consisteix en una placa radioactiva de ruteni o de iode que se situa durant uns quants dies a la zona tumoral. Com que és local, evita la radiació externa i minimitza possibles efectes secundaris. Té una efectivitat superior al 90% si s’aplica a les primeres fases, ja que hi ha un risc elevat de metàstasi, bàsicament al fetge, la mortalitat del qual és del 90%. En alguns casos, la braquiteràpia s’aplica en combinació amb l’endoresecció, cirurgia que consisteix a eliminar quirúrgicament el tumor amb làser i vitrectomia. A vegades s’ha de provocar un despreniment de retina per accedir al tumor i poder tractar-lo amb làser i vitrèctom (l’instrument que esmicola i aspira el tumor). Un altre dels darrers avenços en el camp del melanoma de coroide són les tècniques citogenètiques, que permeten saber el pronòstic vital del pacient. El responsable del Departament d’Oncologia Oftàlmica de l’IMO explica que “a través d’una biòpsia, s’analitza el cromosoma 3, que en tot individu sa està repetit. Si, en canvi, s’observa que el pacient només en té un (monosomia), sabem que augmenta el risc de metàstasi. El risc també és més gran si s’observa una multiplicació del cromosoma 8 (trisomia)”. Tot i que “en la majoria de casos, els pacients prefereixen no saber el seu pronòstic”, es tracta d’un pas important en l’estudi de l’ADN i dels teixits tumorals, “que en el futur ens permetran crear fàrmacs que ataquin amb eficàcia i de forma selectiva les cèl•lules canceroses”.

Hemangioma de coroide

A més del melanoma de coroide, hi ha un altre tipus de tumor de la capa subretinal anomenat hemangioma de coroide. Es tracta d’un tumor benigne –sense risc de metàstasi– “però que es desenvolupa de manera molt ràpida i agressiva, amb risc per a la visió perquè amenaça el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina al cervell) i la màcula”. Els hemangiomes de coroide es tracten amb teràpia fotodinàmica, una tècnica que fa anys s’aplicava a la degeneració macular associada a l’edat (DMAE). Un estudi liderat pel Dr. García-Arumí fa uns quants anys va demostrar l’eficàcia de la teràpia per tractar aquest tipus de tumor ocular. El tractament, que consisteix en l’aplicació intravenosa d’un fàrmac sobre el qual posteriorment es projecta un làser, “actua selectivament damunt el tumor i danya mínimament la retina”, explica l’oftalmòleg.

Retinoblastoma: una ombra blanca a la pupil•la

Uns altres tumors oculars són els retinoblastomes, el 50% dels quals es transmeten d’una generació a l’altra. Afecten un de cada 15.000 nounats i són el tumor ocular maligne més comú a la infància. El tractament sol ser una combinació de radioteràpia i quimioteràpia. “Actualment s’està fent un tractament selectiu que introdueix quimioteràpia a través de l’artèria oftàlmica”, explica l’oftalmòleg de l’IMO, que afegeix que “és un tractament que redueix el risc d’efectes secundaris a la resta de l’organisme”. Aquest tipus de tumors són molt agressius i és important diagnosticar-los i tractar-los a temps per evitar l’enucleació ocular (l’extracció total de l’ull). El símptoma més evident és que s’aprecia a simple vista una ombra blanca a la pupil•la del nen. Tot i que aquesta taca pot ser produïda per una altra dolença, convé acudir immediatament a l’oftalmòleg, ja que, “en general, si una pupil•la no és completament negra vol dir que té algun tipus de problema”, afirma el Dr. García-Arumí.

Avenços en tecnologia diagnòstica

L’especialista destaca l’eficàcia de les noves tècniques diagnòstiques en la lluita contra els tumors oculars. Segons ell, la tecnologia ha evolucionat molt els darrers anys i això permet lluitar contra els tumors intraoculars amb un percentatge d’èxit cada cop més gran. “Disposar de tecnologies de diagnòstic per la imatge com l’ecografia 3D, la retinografia, l´ angiografia de camp ampli o la ressonància magnètica nuclear ens permet no només fer un diagnòstic encertat i precoç, sinó també saber l’altura, la mida, el tipus, la taxa de creixement i la ubicació concreta del tumor per escollir el tractament més adequat”, afirma. L’IMO és un dels centres de referència en el camp de l’oncologia ocular. L’Institut ha estat pioner en l’ús d’importants tractaments en aquest camp, com la braquiteràpia amb plaques de ruteni o, més recentment, un fàrmac contra la metàstasi hepàtica. A més, ha participat en estudis clínics multicèntrics que han demostrat l’eficàcia de la teràpia fotodinàmica per al tractament de certs tumors oculars. Al capdavant del Departament d’Oncologia Oftàlmica de l’IMO hi ha el Dr. García-Arumí, catedràtic d’oftalmologia de la UAB, cap del servei de l’Hospital Vall d’Hebron i secretari de la Sociedad Española de Retina y Vítreo.