El Dr. José Luis Güell, primer espanyol inclòs a la Cornea Society americana

L’oftalmòleg de l’IMO Grupo Miranza ha estat inclòs enguany al “Board of Directors” de la Cornea Society, una societat americana fundada el 1975 amb l’objectiu d’intercanviar i promoure avenços en el diagnòstic i tractament de les malalties de la còrnia i la superfície ocular.

Ens ho explica tot en aquesta entrevista, no te la perdis!

Com se sent pel fet de ser inclòs a la junta directiva de la Cornea Society?

Molt feliç. És un honor ser reconegut per una entitat tan important que treballa en l’avenç de l’oftalmologia.

Què vol dir ser membre d’aquesta societat?

Les persones que en formem part duem a terme activitats internacionals relacionades amb les malalties corneals: publicacions, cursos, congressos, cirurgies de trasplantament en directe…

Per això, és un reconeixement a aquesta tasca d’intercanvi d’idees, coneixements, experiències i novetats entre col·legues.

Està estretament lligada a la figura del Dr. Ramón Castroviejo, un dels seus referents…

Sí, originalment es va fundar als anys 70, quan el Dr. Ramón Castroviejo treballava als Estats Units. De fet, es va impulsar per reconèixer les seves grans contribucions a l’oftalmologia (va ser pioner i referent en cirurgia corneal i trasplantaments de còrnia) i durant molt de temps la societat va portar-ne el nom. No va ser fins als anys 90 que va passar a anomenar-se com ara: Cornea Society.

Precisament, vostè va ser reconegut amb el Premi Ramón Castroviejo al congrés de la Societat Espanyola d’Oftalmologia (SEO), del 2020…

Sí, tota una casualitat. A l’edició de l’any passat vaig oferir una conferència especial, que també porta el seu nom, en què vaig parlar sobre una de les meves àrees d’interès: la queratoplàstia endotelial. Així que podem dir que el cercle es tanca (riu).

Un dels eixos de la seva activitat professional és la investigació. Quins avenços han de venir en l’abordatge de les lesions corneals?

Probablement, els dos camps de recerca més actius actualment són:

• Cultius cel·lulars i diferenciació cel·lular. Aconseguir cèl·lules cornals a partir d’altres àrees del cos, com ara la pell, per tractar parts danyades de la còrnia.
• Teràpies gèniques per al tractament d’algunes distròfies corneals congènites.

Ens podeu avançar els detalls d’algun projecte en què esteu participant?

Sí. Entre altres, destaco un projecte internacional impulsat per la Fundació IMO, en què avaluem el tractament de la distròfia endotelial de Fuchs, una malaltia distròfica i minoritària que causa limitacions visuals molt importants. Soc l’investigador principal d’aquest estudi prometedor.

Pel que fa a cirurgia de cataracta i refractiva, quines tècniques han de venir?

D’una banda, la investigació sobre nous materials òptics és la que té els índexs de refracció més elevats dels que coneixem actualment. Així mateix, també ha de venir la farmacoteràpia amb l’objectiu d’alentir un problema molt comú: l’opacitat del cristal·lí.

Al documental Haciendo Historia, explica que es va fer oftalmòleg després de passar per una crisi existencial causada per un accident en paracaigudes. Content de prendre aquest camí professional?

Sí, he gaudit molt amb l’oftalmologia. I ho segueixo fent! Encara que crec que també ho hauria fet amb la neurocirurgia, que era el meu pla inicial…

Continua amb aquest hobby (el paracaigudisme) o ha optat per opcions menys aventureres?

No he tornat a practicar-lo! Va ser una aposta amb uns amics i no he saltat mai més (rialles). En qualsevol cas, per mi l’esport és un aspecte fonamental i practico tots els que puc.

En concret, soc un apassionat del bàsquet, la bicicleta i dels esports de raqueta.

I, per acabar, quins consells de salut ocular podem seguir per a una bona visió?

En destaco, principalment, tres:

1. Utilització constant de llàgrimes artificials per lubricar la superfície ocular
2. Fer descansos visuals (“desenfocs”), prioritzant les activitats a l’aire lliure
3. Desenvolupar revisions oculars periòdiques, sobretot a l’edat adulta