Què és el glaucoma congènit?
El glaucoma engloba un grup de malalties que provoquen un dany progressiu del nervi òptic, l’encarregat de transmetre les imatges que arriben a la retina perquè el cervell les interpreti. A mesura que progressa la malaltia, aquest nervi va perdent les seves fibres i, com a resultat, el camp visual del pacient va disminuint, i es pot arribar fins i tot a la pèrdua completa de la visió si el pacient no es tracta.
Encara que el risc de glaucoma augmenta amb l’edat, existeixen formes de glaucoma exclusives de la infància. És el cas del glaucoma congènit, que és poc freqüent (afecta 1 de cada 30.000 nounats vius) però que pot provocar una pèrdua visual severa i irreversible en el nen que el pateix.
Per què es produeix?
La cambra anterior de l’ull està plena d’un líquid transparent que banya les estructures oculars i manté les seves propietats òptiques: l’humor aquós, que entra i surt constantment d’aquest espai de manera que la pressió intraocular es mantingui estable.
En el glaucoma congènit existeix un defecte de naixement en el desenvolupament de l’angle de l’ull que formen la còrnia i l’iris, a través del qual es drena l’humor aquós. Com a conseqüència, la pressió intraocular augmenta i es danya el nervi òptic.
Com es diagnostica?
El glaucoma congènit es detecta a través d’un examen complet dels ulls, que en el cas dels nadons i dels nens de menys de 3 anys acostuma a fer-se a la sala d’operacions, després d’haver sedat el nen. L’examen inclou:
- Exploració de la part anterior de l’ull: per a poder valorar l’estat de la còrnia i de l’angle i decidir, segons com es trobin aquestes dues estructures, el tipus de cirurgia més adequada per a cada cas de glaucoma congènit.
- Examen del fons de l’ull: després de dilatar les pupil·les amb uns col·liris, l’oftalmòleg fa servir una lent d’augment especial per examinar la retina i el nervi òptic i veure si hi ha senyals del dany. En el glaucoma el nervi òptic perd fibres nervioses, i per això es forma un buit (excavació) a l’interior del nervi òptic, que augmenta a mesura que progressa la malaltia.
- Tonometria: es realitza per mesurar la pressió de l’ull. L’oftalmòleg li posarà unes gotes per adormir els seus ulls i li col·locarà un instrument a sobre de l’ull, que és el que pren la pressió. Els valors de pressió ocular normals són entre 10 i 20 mm de mercuri.
Símptomes
Com que el glaucoma congènit apareix normalment entre el naixement i els 3 anys d’edat, són els pares els qui noten que al nen afectat el molesta la llum (fotofòbia), li ploren els ulls (epífora) i els acostuma a tenir tancats (blefaroespasme).
Aquests són els símptomes típics del glaucoma congènit al principi, però a mesura que evoluciona la malaltia, l’aspecte dels ulls pot canviar a causa de l’augment de la pressió intraocular, i els ulls poden semblar més opacs i més grans del normal, sobretot si un ull està més afectat que l’altre.
Tractaments associats
El tractament del glaucoma congènit en la seva primera etapa pot frenar la progressió de la malaltia. Per això és molt important que es diagnostiqui i que es tracti a temps. Aquest tipus de glaucoma normalment es tracta amb cirurgia, que serveix per solucionar el defecte de l’angle que tenen els nens que la pateixen, i si es realitza a temps, per aconseguir una bona recuperació visual.
Normalment el tractament s’inicia amb diferents col·liris i medicaments per intentar mantenir la pressió intraocular al més controlada possible, fins al moment de realitzar la cirurgia.
El tipus de cirurgia dependrà de l’estat de la còrnia. Si la còrnia està transparent i es pot veure l’angle, es realitzarà una goniotomia. En cas que la còrnia estigui opaca, es realitzarà una trabeculotomia. Totes dues tècniques busquen obrir l’angle anòmal que presenten els nens amb la patologia, de manera que funcioni correctament.
A la trabeculectomia s’extrau un petit trosset de teixit per crear un nou canal pel qual dreni el líquid de l’ull. Les vàlvules són una espècie de tubs de plàstic que comuniquen a l’interior i a l’exterior de l’ull i a través dels quals surt el líquid de l’ull. Només s’opera un ull cada vegada. L’èxit de la cirurgia és d’un 60-80%, però si amb el temps l’obertura es tanca pot ser necessària una nova operació. Després de la cirurgia, el pacient s’haurà de posar unes gotes per prevenir la inflamació i la infecció.
Quin és el pronòstic visual del nen?
La visió que podem esperar en nens amb glaucoma congènit depèn de molts factors, com ara:
El moment del diagnòstic: pitjor pronòstic si es diagnostica ja al naixement o si el nen passa molts mesos amb la pressió alta i sense tractament.
L’afectació de la còrnia: si existeix afectació de la còrnia, el pacient pot necessitar un trasplantament de còrnia a més de la cirurgia de glaucoma, amb tot el que això comporta.
De totes maneres, si el diagnòstic es realitza de manera precoç i la patologia es tracta durant els primers mesos de vida, els pacients es poden controlar bé fins l’edat adulta.
Com he de posar les gotes pel glaucoma al nen?
L’ús adequat del medicament per al glaucoma pot millorar-ne l’eficàcia i reduir el risc d’efectes secundaris. Per aplicar correctament les gotes, has de seguir els passos següents:
Primer, renta’t les mans
Posa l’ampolla boca avall
Inclina el cap del nen cap enrere
Agafa l’ampolla amb una mà i col·loca-la tan a prop de l’ull com sigui possible (sense tocar-lo)
Amb l’altra mà, estira la parpella inferior del nen cap a baix. Això farà que es formi un petit sac entre l’ull i la parpella
Aplica una gota dins del sac de la parpella inferior. Si al nen li han receptat més d’una gota, assegura’t d’esperar cinc minuts, com a mínim, abans d’aplicar la segona gota (seguint els passos anteriors)
Tanca-li l’ull o pressiona la parpella inferior amb el dit lleugerament durant un minut, com a mínim
Aquests passos ajudaran a mantenir les gotes dins de l’ull i a evitar que drenin pel conducte lacrimal.
Quines investigacions hi ha en marxa en el camp del glaucoma?
Actualment s’està investigant per trobar noves tècniques i tractaments per detectar, tractar i prevenir la pèrdua de visió en persones amb glaucoma. Per exemple, les investigacions han descobert els gens que poden ajudar a explicar com el glaucoma danya l’ull. També es realitzen estudis per aprendre més sobre qui és més susceptible de desenvolupar glaucoma, quan començar a tractar les persones amb pressió alta dins l’ull i quin tractament s’ha de fer servir en primer lloc.
Especialistes que tracten aquesta patologia
Preguntes freqüents dels nostres pacients
És un factor de pes important en el glaucoma, encara que les bases genètiques de la patologia són heterogènies: existeixen alguns casos de transmissió directa de generació en generació (com ocorre en els glaucomes congènits) i altres casos d’herència complexa (per exemple, els glaucomes pseudoexfoliatius), en els quals s’observa un percentatge d’afectes en una mateixa família superior a la mitjana poblacional. En ambdues circumstàncies, els estudis genètics brinden l’oportunitat de detectar possibles futurs casos de glaucoma.
Mentre les recerques genètiques segueixen avançant per augmentar el coneixement en aquest camp, és important que els pacients amb antecedents familiars de glaucoma siguin conscients que tenen un risc més gran de patir la malaltia. Per això, és recomanable que les persones amb familiars afectes, especialment de primer ordre (pares, germans i/o fills), se sotmetin a controls oftalmològics anuals a partir dels 40 anys.
Determinats tipus de glaucoma, com aquells la causa dels quals és un traumatisme o una altra malaltia ocular, poden donar-se en un sol ull. No obstant això, el glaucoma primari d’angle obert, que és el més freqüent, acostuma a afectar tots dos ulls, si bé és cert que la malaltia normalment sol estar menys avançada en un d’ells.
Antelació
A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:
- es puguin apreciar els resultats definitius,
- no hi hagi marques i
- tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.
Tractaments quirúrgics
D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.
La millor època de l’any
La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.
L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.
Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.
IMO Institut de Microcirurgia Ocular
Josep María Lladó, 3
08035 Barcelona
Tel: 934 000 700
E-mail: informacion@imo.es
Veure mapa a Google Maps
En cotxe
Coordenades navegador GPS:
41º 24’ 38” N – 02º 07’ 29” E
Sortida 7 de la Ronda de Dalt (costat muntanya). La clínica compta amb un aparcament de més de 200 places.
En bus
Autobús H2: Rotonda de Bellesguard, parada 1540
Autobús 196: Josep Maria Lladó-Bellesguard, parada 3191
Autobusos H2, 123, 196: Ronda de Dalt – Bellesguard, parada 0071
Com arribar a IMO des de:
IMO Grup Miranza Madrid
C/ Valle de Pinares Llanos, 3
28035 Madrid
Tel: 910 783 783
Veure mapa en Google Maps
Transport públic
Metre Lacoma (línia 7)
Autobusos:
- Línies 49 i 64, parada “Senda de l’Infant”
- Línia N21, parada “Metre Lacoma”
Horaris
Atenció al pacient: de dilluns a divendres, de 8 h a 21 h
IMO Grup Miranza Andorra
Av. de les Nacions Unides, 17
AD700 Escaldes-Engordany, Andorra
Tel: (+376) 688 55 44
Veure mapa a Google Maps
IMO Manresa
C/ Carrasco i Formiguera, 33 (Baixos)
08242 – Manresa
Tel: 938 749 160
Veure el mapa a Google Maps
Transport públic
FGC. Línia R5 i R50 direcció Manresa. Estació: Baixador de Manresa
Horaris
De dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 20:00 h