Edat i visió. Guia de prevenció de la salut ocular a la maduresa

Sobre la guia

Contingut

• Et queda molt per veure!
• Any Europeu de l’Envelliment Actiu
• Viure més… i millor
• Edat i Visió
• Principals malalties oculars relacionades amb l’edat
• Altres problemes oculars freqüents de la maduresa madurez
• Decàleg per a una bona visió a la maduresa
• I uns quants consells per envellir activament…
• Prevenir, la millor estratègia

La visió és un aspecte clau per a una bona qualitat de vida, especialment a la maduresa, i una bona o mala salut hi repercuteix directament. Diferents estudis constaten que les persones de més de 60 anys són el grup de població amb més problemes de salut visual. Alguns d’ells poden conduir a la ceguesa si no es diagnostiquen i es tracten de manera precoç. Entre les principals malalties oculars relacionades amb l’edat, destaquen la cataracta, la DMAE, el glaucoma i la retinopatia diabètica. A aquestes patologies, s’hi sumen altres problemes visuals lligats a l’edat, com la presbícia o vista cansada – que poden aparèixer a partir dels 40 anys –, les mosques volants, l’ull sec, o l’opacitat corneal.

Per fer-hi front és imprescindible tenir cura dels nostres ulls intentant preservar-los en les millors condicions tota la vida. Hi ajudarà saber quines són les principals patologies de la visió associades a l’edat, prendre consciència de la importància de les revisions oftalmològiques periòdiques, saber que hi ha malalties com la diabetis, la hipertensió, la hipercolesterolèmia o la cardiopatia que tenen una incidència directa en la visió i adoptar un seguit d’hàbits saludables de manera inajornable.

Decálogo para una buena visión en la madurez

1. Sometre’s a revisions oculars completes almenys un cop l’any.
2. Seguir una dieta sana i equilibrada, rica en antioxidants i Omega 3.
3. No fumar o deixar de fumar.
4. Fer exercici físic d’acord amb les característiques i amb les possibilitats de cadascú.
5. Protegir els ulls del sol i d’agents externs (aire, pols, sorra…)
6. Controlar la pressió arterial.
7. Controlar els nivells de colesterol.
8. Controlar els nivells de glucèmia (Especialment, els pacients diabètics)
9. Comprometre’s amb la visió d’un propi: seguir de manera escrupulosa les revisions, els tractaments i les recomanacions de l’oftalmòleg.
10. No resignar-se a perdre visió a causa de l’edat… Et queda molt per veure!

Viure més… i millor

Seguir una dieta equilibrada, evitar el tabac i l’alcohol i fer exercici físic pot ajudar a evitar moltes patologies o a retardar-ne l’aparició i millorar-ne el pronòstic.

A mesura que ens fem vells augmenta el risc de desenvolupar malalties oculars importants, que poden derivar en la pèrdua de la visió o en la ceguesa. I no podem oblidar que perdre visió en edats avançades és especialment limitador, perquè tenim menys capacitat d’adaptació que no quan som més joves i el problema visual se suma a altres condicionants físics i psíquics lligats a l’edat. Una mala visió a la maduresa és causa de caigudes, de por de sortir al carrer i de manca de relació amb l’entorn i per tant afecta la capacitat de participar a diverses activitats socials, produeix un sentiment d’aïllament i afavoreix l’aparició de quadres depressius.

Un altre factor important que cal tenir en compte és que algunes d’aquestes malalties, com la DMAE o el glaucoma, són progressives i irreversibles, i sovint no presenten símptomes fins que s’ha entrat en una fase molt avançada i la pèrdua de visió ja és molt important. Per tant, la detecció precoç i el tractament oportú poden prevenir la pèrdua de la visió i la ceguesa. Per això són imprescindibles les revisions freqüents (biennals a partir dels 40 anys i com a mínim anuals a partir dels 60 o si es tenen altres factors de risc importants, com ara antecedents familiars, alta miopia o malalties cròniques del sistema central).

Cal afegir-hi que qualsevol persona, tingui l’edat que tingui, ha de saber que si apareix el més mínim senyal d’alarma, com ara visió borrosa o disminució de la visió, ha d’acudir a l’especialista per diagnosticar la causa de l’alteració i que es pugui iniciar el tractament adequat com més aviat millor.

Com a conclusió, podem dir que és molt probable que patim una malaltia ocular al llarg de la vida, especialment a les darreres etapes, i que, per tant, la millor estratègia consisteix a prevenir i cuidar la visió des d’edats primerenques a través d’exàmens oculars periòdics i del compromís amb uns hàbits de vida saludables. Perquè encara ens queda molt per veure!