La teràpia visual permet millorar el rendiment escolar de certs nens amb dificultats d’aprenentatge

Des de principis d’any, l’IMO té una nova Àrea de Teràpia Visual on l’equip d’optometristes de l’Institut tracta anomalies de la visió que no són patologia ocular o defecte refractiu, sinó que responen a problemes de funcionalitat o d’eficàcia visual, relacionats amb la capacitat oculomotora (moviments oculars), la capacitat acomodativa (enfocament i desenfocament) i la binocularitat (coordinació simultània de tots dos ulls).

Aquestes anomalies també poden ser degudes a problemes de percepció o de processament visual, fruit d’una interpretació errònia dels estímuls rebuts a través dels ulls: escassa memòria visual, coordinació visomotora, discriminació de detalls, distinció figura-fons etc.

“Mentre que les alteracions d’eficàcia poden donar-se tant en edat infantil com en adulta, les de percepció afecten de manera específica els nens, un col•lectiu al qual som especialment sensibles atesa la importància d’establir unes bones bases de salut ocular en l’etapa en què la visió completa el seu desenvolupament”, aclareix Laura Alonso, corresponsable de l’Àrea de Teràpia Visual de l’IMO.

Segons l’optometrista, “encara que els petits no solen queixar-se, si els comparem amb altres nens del seu entorn és habitual observar que presenten dificultats que es manifesten en un baix rendiment escolar: tenen una mala ortografia o una baixa velocitat i comprensió lectora, confonen lletres i se salten paraules, els costa memoritzar textos o reproduir a la libreta el que hi ha escrit a la pissarra.”

Gràcies a la creació de noves connexions neurològiques, els ulls “aprenen a veure-hi”

Si es produeix qualsevol d’aquests símptomes, “és habitual que ens arribin a la consulta pacients pediàtrics recomanats per professors, psicòlegs o logopedes, després d’haver estat examinats pel nostre equip d’oftalmòlegs per descartar una possible patologia ocular i, si cal, ser derivats a l’Àrea de Teràpia Visual”. A fi de reduir simptomatologia i contribuir a una millora del rendiment, en aquesta àrea es treballen i es reforcen les habilitats visuals afectades mitjançant exercicis optomètrics individualitzats, que en permeten l’automatització i la integració a les capacitats motores i cognitives. Els ulls, d’alguna manera, “aprenen a veure-hi” gràcies a la creació de noves connexions neurològiques i per a això és fonamental la repetició.

20 minuts diaris són suficients

La Teràpia Visual es basa en exercicis diaris de 15-20 minuts a casa, d’acord amb la pauta marcada per l’especialista, combinats amb sessions setmanals de 45 minuts a la consulta, on es fan servir les tècniques i els instruments més indicats per a cada pacient.

Entre ells, destaca un sistema que, mitjançant una pantalla tàctil de 50 polzades, millora els seguiments, el temps de reacció visual i de reconeixement, la velocitat i la sensibilitat al contrast, a més de la seqüenciació visual auditiva i la memòria, al costat d’altres habilitats. L’ús de noves tecnologies és, precisament, una de les grans apostes de l’IMO, centre de referència en innovació i progrés al servei de la salut ocular que, amb aquesta nova àrea de Teràpia Visual, incorpora un servei no mèdic destinat a estimular la visió i la coordinació amb la resta de sentits.

Tal com explica Laura Alonso, “ens agrada aprofitar totes les oportunitats que ofereixen les aplicacions disponibles en tauletes tàctils i telèfons intel•ligents perquè permeten que els nens s’entrenin i que alhora es diverteixin. Això sí, fent-ne sempre un ús moderat i amb criteri, entenent-ho com un premi o com una recompensa a la constància necessària per a l’èxit de la teràpia”.

En aquest sentit, la motivació és un aspecte fonamental: “sempre plantegem els exercicis com un joc, no com a deures, i intentem que els nens trobin en la feina feta el seu propi objectiu, per exemple, jugar millor a futbol”, hi afegeix Alonso, que destaca la important tasca dels pares a l’hora d’assolir aquesta implicació des del seu paper de “terapeutes col•laboradors” a casa.

Només així, amb la participació activa de totes les parts, és possible avançar en la teràpia i donar resposta al creixent grau de complexitat dels exercicis, que es programen per millorar gradualment les habilitats visuals del pacient i per dur-lo al màxim potencial. Això requereix un mínim de tres mesos per als problemes funcionals i de mig any per als perceptuals, segons l’evolució de cada cas.