Les celles, el marc dels ulls

Mirada d’aspecte cansat, trist o envellit? La caiguda o ptosi de cella és una de les causes possibles d’aquest problema, malgrat que molts dels pacients que ho consulten no són conscients de tenir les celles més baixes de la seva posició natural. “Fins i tot poden considerar de fer-se una blefaroplàstia –cirurgia estètica més comuna, indicada per a les “bosses” i l’excés de pell de les parpelles–, que podria empitjorar encara més la ptosi de cella preexistent”, explica la Dra. Luz María Vásquez, oftalmòloga del Departament d’Estètica i Rejoveniment Oculofacial de l’IMO. Per això, afegeix que “fer un bon examen i valoració d’aquests casos és crucial“.

Entre les solucions possibles, cada vegada són més freqüents els tractaments no quirúrgics com ara Ultherapy, que eleva les celles estimulant la producció de col·lagen i produint un efecte lífting mitjançant ultrasons. “És molt còmode perquè es duu a terme a consulta, en qualsevol època de l’any, i es pot fer vida normal immediatament. Els efectes es van notant de forma progressiva, sobretot a partir del segon o tercer mes de la sessió, i poden prolongar-se més d’un any si es té cura de la salut de la pell”.

Segons la Dra. Vásquez, “altres opcions per elevar la cella que no impliquen passar per quiròfan són els injectables i les substàncies de farciment “, també pràcticament indolors i amb una ràpida recuperació.

Segons la Dra. Vásquez, “altres opcions per elevar la cella que no impliquen passar per quiròfan són els injectables  i les substàncies de farciment“, també pràcticament indolors i amb una ràpida recuperació.

Elevar les celles sense incisions visibles

D’altra banda, quan la caiguda de la cella es més notòria, es pot requerir de fer una cirurgia, “amb la qual s’aconsegueix aixecar la cella fins a 1 cm, respecte als 2 mm que permeten, generalment, els tractaments no quirúrgics”. Aquesta intervenció es pot practicar mitjançant diferents tècniques, com són el lífting directe, el lífting endoscòpic (a través de micoincisions que no s’aprecien perquè les cobreix el cuir cabellut) o transblefaroplàstia (també sense incisions visibles, que queden dissimulades en el plec de la parpella).

Per tant, hi ha diverses solucions per a la ptosi de cella, que sol aparèixer a partir dels 40-45 anys per la pèrdua de to i de fermesa de la pell, tot i que també pot ser de naixement o deures a altres causes com ara una paràlisi facial. A més, “és important tenir en compte que no sempre és un problema merament estètic, ja que, si s’acompanya de la caiguda de la parpella, arriba a afectar la part superior del camp visual d’alguns pacients”.