No hi veus tan bé com abans? Les claus de la síndrome de disfunció del cristal·lí

Les claus de la síndrome de disfunció del cristal·lí

Entre els 40 i els 65 anys, podem començar a notar uns certs símptomes que, en les fases inicials, poden passar desapercebuts i avançar gradualment, fins a causar limitacions visuals.

La majoria estan relacionades amb la síndrome de disfunció del cristal·lí, que es deu principalment al procés natural d’envelliment.

A continuació t’expliquem les claus de la síndrome de disfunció del cristal·lí.

Quan la “lent d’enfocament” de l’ull falla

La causa principal de la síndrome de disfunció del cristal·lí és el procés d’envelliment del nostre organisme, que també afecta aquesta estructura ocular: “Es tracta d’una lent natural que es troba darrere de l’iris i que permet que puguem enfocar els objectes a diferents distàncies”, explica el Dr. Josep L. Güell, expert en còrnia i cirurgia refractiva.

¿Com puc saber si pateixo la síndrome de disfunció del cristal·lí?

Els símptomes més comuns de la síndrome de disfunció del cristal·lí són visió borrosa, disminució de la sensibilitat als colors o dificultat i canvis en la visió pròxima.

No obstant això, no tots els pacients experimenten els mateixos símptomes alhora. Els més freqüents, segons l’edat són:

• Dels 42 als 50 anys el cristal·lí comenci a canviar de forma i capacitat d’enfocament, de manera que afecta la visió pròxima, mitjana i llunyana.
• A partir dels 50 anys, ja podem començar a notar certa dificultat per a enfocar, una disminució del contrast dels colors i una visió nocturna més limitada.
• A partir dels 65 anys ja notarem més mala visió i una pèrdua de percepció dels colors, lligades al fet que el cristal·lí es torna més opac i, en aquesta fase, perd transparència i es torna groguenc.

2 principals alteracions oculars: les cataractes i la “vista cansada”

Les cataractes i la presbícia o “vista cansada” són les dues alteracions visuals més freqüents, relacionades amb la síndrome de disfunció del cristal·lí.

De fet, és freqüent que el pacient comenci a notar canvis en la visió, abans fins i tot que l’oftalmòleg detecti una patologia del cristal·lí en una exploració normal.

Per aquest motiu, a l’IMO Grup Miranza disposem d’un equip anomenat HD Analyzer, capaç de diagnosticar precoçment la síndrome de disfunció del cristal·lí.

Per aquest motiu, és habitual que l’oftalmòleg inclogui aquesta prova en la rutina de revisions dels pacients amb sospita de tenir alguna alteració al cristal·lí, no mesurable per altres mitjans.

Solucions personalitzades pels problemes visuals

Ulleres

En molts casos, la síndrome de disfunció del cristal·lí pot tractar-se eficaçment prescrivint ulleres: “Aquesta opció ofereix confort al pacient i n’hi ha de molts tipus: monofocals, bifocals, progressives o ocupacionals, com també filtres que són de gran ajuda”, prossegueix l’oftalmòleg.

Cirurgia de la presbícia

Així mateix, per als pacients que vulguin prescindir de la dependència de les ulleres, es pot dur a terme una cirurgia refractiva, per compensar totalment o parcialment la presbícia. A més, “si el pacient ho demana, també podem corregir altres defectes refractius, com la miopia, la hipermetropia o l’astigmatisme”, afegeix Güell.

Cirurgia de les cataractes

Pel que fa a les cataractes, la solució sempre és quirúrgica i consisteix a extreure el cristal·lí envellit i reemplaçar-lo per una lent intraocular, que en faci la funció.

En aquest sentit, “a l’IMO Grup Miranza, comptem amb un ampli ventall de lents intraoculars per a les cirurgies de la presbícia i de cataractes (monofocals, multifocals, bifocals i trifocals). Així, els pacients poden beneficiar-se de la ques’ajusti més a les seves necessitats visuals, sempre sota prescripció i assessorament mèdic”, conclou Güell.

El dispositiu que ajuda a triar la lent intraocular ideal per a cada pacient

L’IMO Grup Miranza ha incorporat, recentment, un nou dispositiu, Vivior Monitor, que es pot utilitzar en alguns dels pacients que se sotmetran a cirurgies amb implant de lents intraocularsa l’Institut (principalment de presbícia i cataractes) i que permet saber quin és el tipus més indicat per a cadascun.

Vivior Monitor és un petit aparell que es col·loca a la vareta de les ulleres del pacient, durant 36hores. Aquest dispositiu recopila informació sobre les seves activitats quotidianes i mesura les distàncies i la il·luminació amb les quals les du a terme, com també la inclinació del cap. Tot això es recopila en un programari que ofereix dades que, al seu torn, permeten que l’oftalmòleg pugui individualitzar el tipus de lent més adequada per al seu cas.

Aquest dispositiu es fa servir de manera complementària a una exploració oftalmològica completa i en altres proves diagnòstiques, essencials persaber tots els detalls de l’ull del pacient, com també sobre la lent intraocular a implantar.