Ull ploraner

La localització de l’obstrucció lacrimal determinarà la importància de resoldre el consegüent ull ploraner. Si el pacient té una obstrucció alta, és a dir, als canalicles lacrimals (petits conductes ubicats a les parpelles), no sol passar de ser un problema molest pel fet d’estar plorant constantment. No obstant això, quan l’obstrucció és més baixa i es localitza després del sac lacrimal, pot infectar-se a causa de l’acumulació de la llàgrima i donar lloc a una dacriocistitis (inflamació del sac lacrimal). Eventualment, això podria arribar a generar problemes més greus, com ara una cel•lulitis orbitària (infecció del greix i dels músculs que envolten l’ull).

El llagrimeig excessiu pot resultar més o menys molest segons cada pacient, però és important consultar l’especialista, sobretot, quan l’ull ploraner està associat a enrogiment ocular, a dolor i/o a secrecions. També ha de revisar-se quan es tracta d’un problema que, més enllà de ser ocasional, es converteix en permanent.

La conjuntivitis sol anar associada, en menor o major grau, a ull ploraner, ja que la producció de llàgrima –encarregada de “netejar” la superfície ocular– augmenta com a mecanisme de defensa de l’organisme davant qualsevol dels factors que provoquen la patologia (virus, bacteris, àcars, pol•len, clor de les piscines…).

Quan la qualitat o quantitat de llàgrima no és bona –quan no està dins de cert rang– l’organisme reacciona i, com a mesura de protecció, s’estimula la segregació de llàgrima. Comença un cercle: l’ull percep que està sec i produeix una mica de llàgrima, però, com que segueix sent deficient i no soluciona el problema, torna a percebre que està sec i a produir una mica més de llàgrima. Així successivament fins que s’excedeix la capacitat del sistema de drenatge lacrimal i l’ull plora.

Per aquesta raó, l’ús de llàgrimes artificials en pacients amb ull sec resol en la majoria de casos el problema del llagrimeig, ja que l’ull està ben lubricat i es restableix l’equilibri.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.