Et truquem 
Afecta un
30%
de la població
Segons la ubicació
2
tipus: anterior i posterior
Relacionada amb el
85%
dels casos d’ull sec
Què és la blefaritis?
La blefaritis és una inflamació de la vora de la parpella que, depenent de l’àrea afectada, es divideix en dos tipus: anterior (a la zona més externa, on neixen les pestanyes) o posterior (a la part interior en contacte amb l’ull), que poden coexistir (blefaritis mixta). En els diferents casos pot estar associada a trastorns de pell, com ara la rosàcia, la dermatitis seborreica i la psoriasi, tot i que no sempre és possible identificar-ne la causa.
Es tracta d’un problema comú que afecta prop del 30 % de la població i que està relacionat amb molts dels casos d’ull sec, ja que comporta un empitjorament de la qualitat de la llàgrima.
Per què es produeix?
La blefaritis anterior està provocada, normalment, per un excés de greix o per la proliferació de bacteris. En alguns casos, és conseqüència d’infeccions causades per un microorganisme denominat Demodex.
La blefaritis posterior es deu a un mal funcionament de les glàndules de Meibom, ja sigui per obstrucció, destrucció o excés de secreció greix. Aquestes petites glàndules es localitzen a l’interior de les parpelles i són les encarregades de produir el component lipídic de la llàgrima (el greix que fa que sigui més estable i es mantingui el temps adequat sobre la superfície ocular).
La disfunció de les glàndules de Meibom dona com a resultat inestabilitat de la pel·lícula lacrimal, inflamació i danys en la superfície ocular. En general, és una condició important i subestimada, que es calcula que està present en prop del 85% dels pacients amb sequedat ocular. Normalment, és fruit de:
- Abús de lents de contacte
- Canvis hormonals (adolescència o menopausa)
- Envelliment
- Tractaments de malalties de la pell
- Quimioteràpia
Com es pot prevenir?
Una higiene palpebral acurada i regular –de la mateixa manera que cada dia ens rentem les dents– ajuda a eliminar l’excés de bacteris i de greix a la vora de les parpelles i, amb això, disminueix la probabilitat de patir aquesta afecció. Coneix de forma detallada els passos a seguir en la nostra secció de consells de salut ocular.
Símptomes
El grau de severitat és molt variable i, mentre que els casos més lleus poden passar desapercebuts per als pacients o causar només molèsties discretes, els més seriosos poden produir complicacions, principalment a la còrnia, i afectar fins i tot la visió.
Alguns dels símptomes característics que s’associen a la blefaritis i a la disfunció de les glàndules de Meibom són:
- Envermelliment ocular
- Sensació de cos estrany
- Picor / coïssor
- “Caspa” o escames entre les pestanyes
- Sequedat ocular
- Fotofòbia
- Necessitat excessiva de parpelleig
- Visió borrosa
- Dolor
Els signes clínics que detecta l’especialista a la consulta oftalmològica sovint solen estar presents abans que el pacient noti els símptomes, que poden manifestar-se de forma tardana.
Tractaments associats
El tractament de la blefaritis es fonamenta en una higiene palpebral diària, que és important dur a terme amb constància i de manera correcta per aconseguir bons resultats. Això requereix aplicar compreses calentes sobre les parpelles tancades durant 5 minuts; fer-los massatges verticalment (cap a l’arrel de les pestanyes) per facilitar la sortida de bacteris i de greix i, finalment, netejar-les amb solució sabonosa o tovalloletes especials.
En alguns casos de blefaritis es pot requerir tractament tòpic amb col·liris antibiòtics i/o antiinflamatoris i, addicionalment per a alguns pacients, hi ha tractaments a la consulta que poden millorar la malaltia i els problemes associats d’ull sec.
Especialistes que tracten aquesta patologia
Preguntes freqüents dels nostres pacients
Els símptomes podrien correspondre a una blefaritis, que és la inflamació del marge de la parpella que afecta específicament els fol•licles de les pestanyes i les glàndules que hi ha al mig, que s’obstrueixen i provoquen una acumulació de greix que afavoreix la proliferació excessiva de bactèries. La inflamació, la picor i l’enrogiment, així com el llagrimeig i la presència de crostes, caspa o fins mussols al marge de la parpella són típics de la blefaritis, que pot manifestar-se de manera intermitent en els casos més lleus o arribar a afectar la visió en els més severs.
Tot i que no hi ha mesures preventives clares, és important mantenir una bona higiene palpebral i de les pestanyes amb sabons de pH neutre, cosa que també és útil per tractar la malaltia, ja que controla la secreció greixosa. De totes maneres, aconsellem consultar un especialista en oculoplàstica per confirmar el diagnòstic i valorar el tractament més adequat, ja que la blefaritis pot convertir-se en una patologia crònica.
La picor a les parpelles pot tenir moltes raons, però el més freqüent, sobretot en pestanyes, és la blefaritis. És una inflamació al marge de la parpella focalitzada als fòculs de les pestanyes. S’associa a la proliferació excessiva de bacteris que hi ha a la pell. Els casos lleus requereixen col•liris i pomades antiinflamatòries i antibiòtiques, els casos més greus, antibiòtics orals. És important consultar l’oftalmòleg, ja que en la majoria de casos la blefaritis sol ser crònica.
Un mussol és l’oclusió de la glàndula sebàcia que provoca una inflamació i un bony a la parpella. Sol afectar pacients amb blefaritis crònica. Normalment el tractament consisteix en solucions antiinflamatòries en pomada o injectades.
Antelació
A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:
- es puguin apreciar els resultats definitius,
- no hi hagi marques i
- tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.
Tractaments quirúrgics
D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.
La millor època de l’any
La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.
L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.
Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.
Potser t'interessa
IMO Institut de Microcirurgia Ocular
Josep María Lladó, 3
08035 Barcelona
Tel: 934 000 700
E-mail: informacion@imo.es
Veure mapa a Google Maps
En cotxe
Coordenades navegador GPS:
41º 24’ 38” N – 02º 07’ 29” E
Sortida 7 de la Ronda de Dalt (costat muntanya). La clínica compta amb un aparcament de més de 200 places.
En bus
Autobús H2: Rotonda de Bellesguard, parada 1540
Autobús 196: Josep Maria Lladó-Bellesguard, parada 3191
Autobusos H2, 123, 196: Ronda de Dalt – Bellesguard, parada 0071
Com arribar a IMO des de:
IMO Grup Miranza Madrid
C/ Valle de Pinares Llanos, 3
28035 Madrid
Tel: 910 783 783
Veure mapa en Google Maps
Transport públic
Metre Lacoma (línia 7)
Autobusos:
- Línies 49 i 64, parada “Senda de l’Infant”
- Línia N21, parada “Metre Lacoma”
Horaris
Atenció al pacient: de dilluns a divendres, de 8 h a 20 h
IMO Grup Miranza Andorra
Av. de les Nacions Unides, 17
AD700 Escaldes-Engordany, Andorra
Tel: (+376) 688 55 44
Veure mapa a Google Maps
IMO Manresa
C/ Carrasco i Formiguera, 33 (Baixos)
08242 – Manresa
Tel: 938 749 160
Veure el mapa a Google Maps
Transport públic
FGC. Línia R5 i R50 direcció Manresa. Estació: Baixador de Manresa
Horaris
De dilluns a divendres de 8:30 a 13:30 i de 15:00 a 20:00 h
