Operació de diplopia o visió doble

Generalment, la diplopia es produeix a causa d’un estrabisme o trastorn de la motilitat ocular. En aquests casos, la visió doble és binocular (desapareix quan tapem un dels ulls del pacient) i pot ser:

• Constant: el pacient hi veu doble contínuament
• Intermitent: es caracteritza per la visió doble dels objectes en moments concrets

A vegades, els pacients amb visió doble inclinen el cap per intentar compensar-la o per veure-hi millor, cosa que a la llarga els pot arribar a provocar cervicàlgies cròniques.

La visió doble comporta una gran dificultat per fer activitats diàries i produeix una incapacitació en el pacient. L’oftalmòleg valora el tractament més adequat en funció del grau de desviació i de les característiques de l’estrabisme:

Si l’estrabisme afecta tots dos ulls (binocular) es recomana una cirurgia específica. L’operació té una taxa d’èxit del 90%.

Si l’estrabisme afecta un sol ull (monocular), se sol recomanar minimitzar-ne els símptomes fent servir prismes, pegats o lents especials.

La cirurgia consisteix en manipular els músculs oculars per canviar-ne la posició, debilitar-los o reposicionar-los i per poder col·locar l’ull en la posició adequada i evitar la visió doble. És una intervenció que es fa amb anestèsia tòpica amb sedació o general en funció de les necessitats de cada pacient. Després de la cirurgia la millora és immediata, tot i que els resultats definitius s’aprecien al cap d’un mes.

D’altra banda, en alguns pacients es recomana l’ús de prismes com a mesura transitòria abans de l’operació o com a solució per a pacients que no vulguin operar-se. Aquests prismes canvien la direcció de la imatge, i per tant eliminen la diplopia. Si el pacient té un grau de visió doble lleu, els prismes es poden col·locar damunt d’unes ulleres normals, mentre que en casos més greus, es recomana l’ús de prismes press on o de Fresnel, que s’adhereixen a la lent de les ulleres i són menys pesats que els convencionals.