Cirurgia per a l’estrabisme adult

L’estrabisme és un defecte visual que consisteix en la pèrdua de paral·lelisme entre els dos ulls, de manera que no estan alineats correctament i cadascun mira en una direcció.

Tot i que es tracta d’una patologia que acostuma a associar-se amb la infància, també es pot produir i tractar en l’edat adulta.

L’estrabisme en adults es pot produir com a conseqüència d’un estrabisme infantil o com a efecte secundari d’altres malalties i processos.

En funció dels seus orígens, se’n distingeixen quatre grans grups, cadascun dels quals cal tractar de manera específica:

• Paralític: els músculs que s’encarreguen de moure l’ull i de dirigir la mirada tenen menys força, generalment a causa d’isquèmies, de tumors o de patologies neurològiques.
• Restrictiu: és degut a un problema mecànic, derivat de cirurgies oculars prèvies i de fractures o traumatismes orbitaris, així com secundari a malalties tiroïdals o a miopia alta.
• Essencial: acostuma a ser d’origen infantil, encara que es pot donar el cas contrari i ser fruit de l’edat avançada, degut a la laxitud que es produeix en els teixits implicats en el moviment ocular.
• Sensorial: associat a baixa visió, ja que es produeix quan un dels dos ulls no té visió o quan aquesta és molt limitada.

Per valorar el grau de desviació ocular i el tipus d’estrabisme amb l’objectiu de guiar el tractament posterior, es duu a terme una exploració oftalmològica completa que, de vegades, pot requerir sol·licitar proves específiques per valorar la malaltia.

Així mateix, durant la visita es descarta la presència d’altres malalties oculars o de defectes refractius associats a l’estrabisme.