Tumors amb afectació neuroftalmològica

DEMANA VISITA DEMANA VÍDEOCONSULTA

Què són?

Els tumors amb manifestacions neurooftalmològiques afecten el cervell i el nervi òptic. Molts són benignes i de creixement lent, mentre que uns altres són malignes amb un pronòstic més desfavorable.

Els més freqüents són:

Els gliomes, un tipus de tumor benigne que apareix al cervell i que també pot créixer als nervis òptics.
Els meningiomes de la beina del nervi òptic, un tipus de tumor benigne més freqüent en dones d’edat mitjana-avançada.
Els tumors cerebrals, que causen símptomes oftalmològics. Alguns dels més habituals són els tumors associats a malalties de la hipòfisi, també anomenada glàndula pituïtària (estretament relacionats amb la producció i regulació d’hormones). Aquests solen ser benignes, com els adenomes (que poden o no produir hormones), encara que en rares ocasions poden ser malignes com ara un adenocarcinoma. No obstant això, la via visual és molt extensa i recorre tot el cervell, de manera que qualsevol tumor cerebral que l’afecti pot tenir una expressió neuroftalmològica.

Què els ocasiona?

La causa de la majoria d’aquests tumors es desconeix.

En el cas dels tumors relacionats amb malalties de la hipòfisi i de l’hipotàlem, s’estima que alguns són de tipus hereditari. En aquest sentit, se sospita que els factors genètics tenen un paper important en la seva aparició.

Símptomes

Molts dels tumors que afecten el nervi òptic es presenten abans dels cinc anys de vida. D’altres, però, poden aparèixer a qualsevol edat.

Els símptomes comuns més freqüents són:

Mal de cap
Pèrdua de visió
Diplopia o visió doble
Fotofòbia o molèsties per la llum
Dificultat per a dur a terme activitats diàries (lectura, ús de dispositius electrònics, esports, etc.)
Desorientació o entrebancs
Problemes de coordinació i altres símptomes neurològics

Com es diagnostiquen?

Per diagnosticar els tumors amb afectació neuroftalmològica cal una exploració oftalmològica completa, que sol incloure:

Examen del fons d’ull i del disc òptic
Test de reflex pupil·lar
Tomografia de coherència òptica (OCT)
Campimetria o camp visual

En paral·lel, són necessàries proves complementàries, com una ressonància magnètica o la tomografia assistida per ordinador.

Tractaments

Si el tumor no afecta la visió del pacient, és benigne i el creixement és lent, no sol ser necessari un tractament concret i tan sols s’ha de fer vigilància. No obstant això, es recomanen revisions periòdiques amb l’oftalmòleg per controlar-ne l’evolució i el possible creixement.

D’altra banda, altres tumors requereixen ser extirpats per preservar la visió o la vida del pacient. De vegades, després de la cirurgia cal completar el tractament amb sessions de radioteràpia o quimioteràpia.