Angiografia amb fluoresceïna

L’angiografia amb fluoresceïna és una prova diagnòstica que s’utilitza per estudiar la circulació de la retina i, en menor mesura, la capa que té a sota i que la nodreix, la coroide. Malgrat que són teixits altament vascularitzats, les seves xarxes de vasos sanguinis no es poden observar a simple vista.

Per això és necessària la realització d’aquesta prova, que tot i l’aparició d’opcions menys invasives segueix sent de gran utilitat per la seva alta sensibilitat a l’hora de valorar, quantificar i localitzar lesions retinals.

L’angiografia amb fluoresceïna consisteix en la injecció endovenosa d’una substància de contrast que viatja a través de la sang fins arribar als vasos sanguinis del fons de l’ull i tintar-los. D’aquesta manera, permet visualitzar-los mitjançant sofisticats equips fotogràfics, que capturen les imatges per conformar un mapa complet de la trama vascular ocular.

Amb els sistemes de camp ampli és possible, amb una única fotografia de 200º, observar prop del 90% d’aquesta xarxa circulatòria i arribar fins i tot a les zones més perifèriques.

Atès que és una prova invasiva per al pacient i que hi ha alternatives menys molestes, actualment s’utilitza amb menys freqüència per al monitoratge de les patologies retinals. No obstant això, la informació que aporta aquesta tècnica com a eina diagnòstica és essencial per a la detecció precoç de lesions causades per la retinopatia diabètica, lesoclusions vasculars, la uveïtis i la DMAE, entre altres patologies, a fi d’actuar a temps i disminuir així la incidència d’alteracions visuals irreversibles.

A més, hi ha una altra modalitat de prova de contrast que s’anomena angiografia verda d’indocianina, en què la injecció es realitza amb un colorant diferent que permet distingir amb més precisió els vasos més profunds (de la coroide) i, per això, resulta fonamental en patologies com la uveïtis o en determinades formes de DMAE humida (variant polipoide).