Resolem els vostres dubtes sobre el diagnòstic genètic de les malalties minoritàries de la visió

Amb motiu del Dia Mundial de les Malalties Rares, que va tenir lloc el passat diumenge 28 de febrer, vam organitzar un esdeveniment en directe per explicar la importància dels estudis genètics en malalties oculars minoritàries, un servei que oferim de forma pionera a l’IMO Grup Miranza.

Si t’ho vas perdre, en aquest vídeo pots veure una visita pel nostre laboratori de biologia molecular i la sessió de preguntes i respostes amb la Dra. Esther Pomares, responsable del nostre departament de genètica i sotsdirectora de la Fundació IMO, i la Dra. Anniken Burés, oftalmòloga experta en retina.

Agraïm molt l’atenció de totes les persones que van seguir, preguntar i comentar durant l’esdeveniment. Les nostres expertes responen aquí totes les preguntes que ens van arribar durant la sessió i no vam poder contestar.

1. Coneixent la variant patogènica de la distròfia de retina, es pot saber el pronòstic del pacient en concret? Raquel.

Un dels beneficis de fer un estudi genètic és, justament, poder disposar d’un pronòstic més precís en cada cas. No obstant això, no només depèn de conèixer la causa genètica (el gen alterat i la mutació concreta), sinó que també depèn del coneixement previ que hi hagi sobre el gen alterat i de la informació disponible a la bibliografia científica sobre casos semblants.

2. Amb la patologia de miopia magna, seria recomanable fer-me l’estudi genètic? A causa de la miopia tinc distròfia de retina. Mary Paz.

Es coneixen bastants gens responsables de la miopia magna perquè en molts casos es tracta d’una patologia hereditària i, per tant, hi ha diferents casos dins d’una mateixa família. Nosaltres recomanem fer un estudi genètic per identificar la variant patogènica que pot estar causant la malaltia.

3. Quins criteris seguiu per estudiar teràpies per uns gens (ABCA4) i no per uns altres (RPGR)? Joan.

Ens agradaria poder treballar en estudis de teràpia per a tots els casos, incloent tots els gens, però, com assenyala la Dra. Burés al vídeo, és molt important disposar de recursos econòmics per poder fer-ho, i que s’inverteixi en R + D. En concret, per al projecte de teràpia i cèl·lules mare que expliquem durant el directe, hem pogut incloure dos pacients afectats de Malaltia de Stargardt amb mutacions al gen ABCA4 gràcies a una campanya de micromecenatge de petites aportacions executada pels mateixos pacients i els seus familiars i per la Fundació IMO. Pots consultar-ne més informació aquí.

 4. Soc una pacient de retinosi pigmentària dominant. Segons l’estudi genètic de la meva família tenim afectat el gen de la rodopsina en la mutació Gly182Ser. La meva filla acaba de fer-se l’estudi genètic, i li han dit que la mutació Gly182Ser al gen de la rodopsina té la característica. La meva pregunta és si és segur que desenvoluparà la malaltia o no. Encarna.

En els casos d’una distròfia de retina que segueix un patró d’herència autosòmic recessiu, s’espera que tots aquells familiars que presenten la variant patogènica acabaran desenvolupant la malaltia en un algun moment al llarg de la vida. No obstant això, cal tenir en compte que justament en aquest tipus d’herència, i també per a aquest gen, s’han descrit casos de penetrància incompleta, en els quals els familiars que tenien la mutació no presentaven la patologia.

5.  Tinc fet estudi genètic amb vostès i tinc distròfia de cons amb gen afectat GUCY2D. Hi ha avenços per a aquest gen? Antoni.

Són moltíssims els assajos experimentals de teràpia gènica i teràpia cel·lular que s’estan duent a terme arreu del  món per a molts dels gens responsables de les distròfies de retina, com és la distròfia de cons. Així, esperem que en un futur no gaire llunyà puguem disposar de teràpies personalitzades per a la majoria de casos. Avui dia, per als pacients amb mutacions al gen GUCY2D, encara no disposem de teràpies gèniques per poder-los tractar, però esperem que aviat puguem optar-hi.

6. Quant soleu tardar a tenir el resultat d’un diagnòstic d’un estudi genètic? Carolina.

El temps que tardem a fer un estudi genètic depèn bàsicament del nombre de gens que s’han d’analitzar. En aquest sentit, les patologies amb molts gens causals requereixen una anàlisi molecular molt més gran i en aquests casos el temps de l’estudi s’allarga. De mitjana, tardem quatre mesos a obtenir un resultat, però en alguns casos aquest temps es pot escurçar a dos o tres mesos i en uns altres pot allargar-se fins als sis.

7. TEMA:  Regeneració de retina i trasplantament cel·lular

• Si us plau, no hi ha trasplantaments de retina o esperança que n’hi hagi? Conchi.

• El meu marit va tenir un accident, i el nervi òptic va quedar danyat per complet amb un perdigó. Es pot regenerar amb cèl·lules mare? Susanna.

• ​​​​Es pot regenerar una retina que va patir un despreniment? Mercè.

Per poder regenerar una retina o un nervi òptic danyats per una malaltia o per un accident o traumatisme, hauríem de poder regenerar totes les cèl·lules que es van fer malbé en el seu moment. En el cas de la retina, aquest procés no és senzill perquè les cèl·lules de la retina són cèl·lules molt complexes i difícils de generar a partir de cèl·lules mare. Els estudis que hi ha en marxa han aconseguit generar algun tipus rudimentari de cèl·lula retinal però de moment no s’han pogut generar fotoreceptors, que són les cèl·lules principals de la retina, encarregades de la visió. Després, un cop s’aconsegueixi generar tots els tipus de cèl·lules retinals, cal acoblar-les i connectar-les, ja que la retina és com un circuit ultracomplex en el qual les cèl·lules estan col·locades d’una manera determinada i connectades entre si d’una manera també molt específica.

Així doncs, tot i que es van fent passets en aquest sentit, encara no tenim cap possibilitat real de regenerar retines ni nervis òptics.

8. Coneixeu gaire casos d’amaurosi congènita de Leber a nens a Espanya? Anna.

L’amaurosi congènita de Leber és una malaltia minoritària molt poc prevalent, s’estima que hi ha un cas per cada cinquanta mil naixements, de manera que no és gaire freqüent en la població. No obstant això, atès que som un centre de referència per a les distròfies de retina, tenim molts pacients amb aquestes patologies i també un nombre considerable de casos d’amaurosi congènita de Leber.

9. Hi ha teràpies gèniques en hospitals europeus de Bèlgica i França, per exemple, sobre mutacions en USH2A exon 13, CEP290. L’IMO té previst cap assaig clínic amb alguna empresa o laboratori? Si la resposta és NO, per què és tan complicat arribar a acords amb aquests laboratoris? Rafael.

Normalment, els assaigs clínics amb teràpia gènica es fan en laboratoris que ja tenen molta experiència en el processament de casos d’una mutació concreta (com els casos que esmenta). Però, a més de l’experiència, per posar en marxa un assaig clínic calen recursos econòmics importants. A Europa hi ha centres universitaris que disposen d’aquests recursos econòmics per iniciar les primeres fases de l’assaig clínic i després, per a les últimes fases (més complexes i més cares), ja se sol comptar amb un suport econòmic extern d’un laboratori farmacèutic gran, al qual li pot interessar comercialitzar aquest tractament.

A Espanya, la inversió en R + D és molt baixa comparada amb altres països de l’àmbit europeu i del món, d’aquí que sigui extremament complex posar en marxa estudis que després atreguin la inversió de les empreses farmacèutiques

10. TEMA: Tractaments per a retinosi pigmentària

• La meva filla va ser diagnosticada de retinitis pigmentària amb sis anys. Ara té onze anys i ens preocupa la situació. Hi ha cap tractament o algun tipus de trasplantament que eviti que vagi perdent la vista? Lluïsa.

• Pateixo una retinosi pigmentària i tinc fet un estudi genètic a l’IMO. S’espera aviat una teràpia per aquesta malaltia o algun tractament experimental? Angel.

Avui dia, només hi ha un tractament comercialitzat que és el Luxturna, una teràpia gènica per a pacients amb mutacions en el gen RPE65. Molts casos d’RP en nens serien candidats ideals a teràpia gènica per poder frenar l’avanç de la malaltia, però per desgràcia no hi ha teràpia gènica per a tots els gens. Com s’ha explicat abans, hi ha diversos estudis en marxa i en els pròxims anys es creu que aniran sortint teràpies gèniques per a altres gens. De tota manera, per ser candidat a una teràpia gènica concreta cal tenir una mutació concreta i només podem conèixer la mutació mitjançant l’estudi genètic.

Com fem un estudi genètic a l’IMO Grup Miranza? Consulta la nostra guia i descobreix el procés pas a pas.