Ull vermell

L’ull vermell pot ser símptoma de diferents processos:

• Conjuntivitis: els vasos sanguinis de la conjuntiva –membrana transparent que recobreix la part blanca del globus ocular– poden inflamar-se i conferir un aspecte vermellós a l’ull per diverses causes: infeccioses (virus o bacteris), al·lèrgiques (pol·len, especialment a la primavera, o altres al·lèrgens com els àcars) o irritants (cosmètics, clor de les piscines, etc.)
• A més de la conjuntivitis, altres processos inflamatoris que també poden donar lloc a envermelliment ocular són la queratitis (inflamació de la còrnia) o la uveïtis (inflamació de l’úvea, membrana que envolta l’interior de l’ull i que és el teixit amb més vasos sanguinis de l’organisme).
• Sequedat ocular: l’ull sec, sigui perquè la quantitat o bé la qualitat de la llàgrima és insuficient, fa que la superfície ocular no estigui ben lubricada i, per tant, pot fer que s’inflami i s’irriti, de manera que s’enrogeix. Aquest problema d’origen multifactorial afecta, amb diferents graus de severitat, al voltant d’un 20% de la població, com a conseqüència de canvis hormonals, factors ambientals, malalties sistèmiques, altres patologies oculars, etc.
• Mal ús de lents de contacte: portar les lents de contacte massa hores, dormir-hi o tenir una higiene inadequada a l’hora de manipular-les i conservar-les són pràctiques que propicien l’aparició d’irritacions/infeccions i, amb això, de l’ull vermell. També es desaconsella banyar-se amb les lents de contacte posades, a causa de la presència de microorganismes a l’aigua, com ara l’Acanthamoeba, que pot infectar l’ull de forma greu i produir una úlcera corneal.
• L’enrogiment ocular és un dels signes característics de les úlceres corneals, lesions que amenacen la visió si no es tracten a temps i que, generalment, són d’origen infecciós.
• Atac agut de glaucoma: tot i que el més habitual és que el glaucoma no ofereixi símptomes fins a fases avançades de la malaltia, un dels signes que sovint acompanya un atac agut en pacients amb l’angle ocular estret és l’ull vermell. Això es deu al bloqueig d’aquest angle pel qual es drena el líquid que banya l’interior del globus ocular, de manera que el seu tancament fa augmentar de forma sobtada i brusca la pressió intraocular.
• Endoftalmitis: la infecció de tot el globus ocular és una de les causes més severes d’envermelliment, ja que posa en risc tant la integritat de l’ull com de la visió. En cas que sigui exògena, l’agent infecciós pot introduir-se a través d’un traumatisme obert o d’una cirurgia intraocular (cosa que passa en menys d’1 de cada 1.000 intervencions), mentre que si és endògena, la infecció envaeix l’ull a través del torrent sanguini del pacient mateix.
• Altres possibles causes d’ull vermell són diferents tipus de traumatismes (des de la introducció de cossos estranys fins a erosions corneals, cremades químiques o perforacions oculars), així com el rebuig d’un trasplantament de còrnia.

Com cal actuar?

Davant la gran varietat de patologies i problemàtiques que poden donar lloc a l’ull vermell, és important valorar els altres símptomes associats que es presenten. En aquest sentit, la pèrdua de visió i el dolor són els senyals d’alarma principals que han de motivar la visita d’urgències a l’oftalmòleg, on també és necessari acudir si pensem que es tracta d’una vermellor puntual –que s’alleuja normalment amb l’ús de llàgrimes artificials–, però que no remet passades 24 hores.

Un examen oftalmològic és indispensable per determinar què hi ha darrere de l’ull vermell i per poder iniciar el tractament requerit, a fi d’evitar que es desencadenin possibles complicacions.