Daniel

La mare d’en Daniel va saber que el seu fill tenia només un 30% de visió per casualitat, després de trobar-se amb l’estand de la Fundació IMO al Festival de la Infància de Barcelona. Per evitar que els problemes visuals passin desapercebuts en edat pediàtrica, determinant per a una bona salut ocular adulta, són clau les revisions oftalmològiques periòdiques.

No és fàcil detectar quan un nen té algun problema visual ja que, com explica la Dra. Ana Wert, especialista en oftalmologia pediàtrica de l’IMO, “els més petits s’adapten molt bé al seu grau de visió. Mai hi han vist millor i fan vida normal amb això”. Per aquesta raó és molt important estar atents a símptomes possibles que puguin presentar i, de tota manera, portar-los a les revisions amb l’oftalmòleg, anuals dels 3 als 10 anys.

Segons dades de la Fundació IMO, més del 40% dels nens en aquesta franja d’edat no ha anat mai a la consulta amb aquest especialista, malgrat que estan en plena etapa de formació de la visió. Com a conseqüència, molts defectes refractius o patologies típiques de l’ull infantil, com l’ambliopia (“ull gandul”), passen desapercebuts. Un cas representatiu d’aquesta situació tan comú és el d’en Daniel, a qui l’equip d’optometristes i d’oftalmòlegs de l’Institut que es va desplaçar al Festival de la Infància va detectar “per sorpresa” 7 diòptries d’hipermetropia i 3 d’astigmatisme. “Va ser una notícia molt dura”, reconeix la seva mare: “Com no m’havia adonat que el meu fill tenia només un 30% de visió? És cert que a la família hi ha antecedents i portem ulleres, però ni a casa ni a l’escola havíem notat res”.

Afortunadament, “a l’edat d’en Daniel (3 anys) som a temps d’iniciar un tractament precoç i de recuperar la visió fins al 100% en l’edat adulta, que és el que tots desitgem”, destaca la Dra. Wert. Per tant, com més aviat es detecti el problema, més efectiva en serà la solució, cosa que permetrà assentar unes bones bases de salut ocular a llarg termini i repercutirà des del primer moment en el desenvolupament diari dels nens. La mare d’en Daniel comenta que, curiosament, “el primer dia que va sortir al pati de l’escola amb les noves ulleres es va quedar aturat en un racó, ja que al front tenia un espai totalment diferent i desconegut per a ell”. A partir d’aquí, al petit se li va obrir un camí molt més nítid per davant.