Douglas Free

La opacificació del cristal·lí ‒causa de la cataracta‒ és un problema comú que, com demostra l’experiència d’en Douglas, afecta de forma important en la vida quotidiana. Per posar-hi solució, va decidir confiar en el consell d’una amiga oftalmòloga que li va recomanar venir a l’IMO, on la suma de tecnologia i professionalitat va donar resposta a les seves expectatives.

Douglas Free té clar que “només tenim un parell d’ulls i és important invertir-hi; cuidar-los tant com un pugui”. Per això aquest pacient londinenc i resident a França no va dubtar a confiar en l’IMO quan va haver de tractar-se les cataractes. Estava disposat a aconseguir la millor solució per a aquest problema de visió que el turmentava i se sent afortunat que una amiga oftalmòloga li recomanés venir a l’Institut, on va trobar just el que buscava: tecnologia puntera i professionals bolcats en la seva visió.

La seva primera impressió a l’IMO, segons afirma, va ser la d’”estar en una pel·lícula de James Bond”, a causa de les modernes instal·lacions, dotades de la més avançada tecnologia, que li van transmetre la seguretat d’estar en un centre pioner només entrar. Aquesta impressió inicial es va reafirmar al llarg de la seva estada a la clínica: “L’esforç d’equip que vaig percebre per part de tot el personal, amb f¡gran professionalitat i sempre amb algú disposat a oferir-te la mà, em va donar molta confiança.”

Com a resultat, en Douglas va viure la cirurgia de cataracta com una experiència que qualifica de “fascinant.” Assegura que es va posar en “mode relax” i, atès que la intervenció es va dur a terme amb anestèsia tòpica, no va sentir cap molèstia ni dolor, malgrat que va estar conscient en tot moment de com el cirurgià realitzava amb precisió les maniobres quirúrgiques. “En sortir de quiròfan, encara tenia la visió ennuvolada –reconeix–, però al matí següent la sensació va ser extraordinària.” Així ho va experimentar dues vegades, després de l’operació de l’ull dret i de l’esquerre, i en ambdós casos va notar com seguia la mateixa evolució positiva i a les 24 h –i encara més a les 48 h– guanyava claredat.

La boira de la cataracta s’esvaeix

Segons el Dr. José Luis Güell, especialista que va intervenir en Douglas, “la seva qualitat visual ha millorat molt després de la cirurgia, ja que patia una cataracta cortical que evoluciona molt lentament i, tot i que al principi un s’hi adapta, l’opacificació del cristal·lí acaba sent severa.” A més, en tractar-se d’un tipus de cataracta que afecta a més primerenca edat que la típica cataracta nuclear (la més comuna, lligada a l’envelliment), tenia una repercussió important en les activitats diàries del pacient, que a més es dedica professionalment a l’art.

Com comenta en Douglas, li impedia enfocar-se en allò que estava fent i, precisament, va ser en les seves classes d’espanyol on la dificultat per veure-hi amb nitidesa se li va fer més evident –sobretot a l’ull dret, en el qual la patologia es trobava més avançada. Destaca que era com estar atrapat en una “boirina” permanent, de la qual tampoc podia desprendre’s per molt que portés la correcció òptica adequada.

Per això, l’operació de cataracta va ser per a ell un alliberament, que no només li va evitar haver de tornar a fer servir ulleres o lents de contacte (en substituir el cristal·lí opac per una lent intraocular), sinó que també li va aportar una percepció més intensa i vívida de la realitat. Ara en Douglas gaudeix del procés d’acostumar-se a veure el món d’aquesta nova manera, “en definició HD”, conclou.