Francisco Mulet

La visió artificial és una realitat que cada vegada està més a prop gràcies a l’aportació de pacients com en Francisco, que està provant el nou dispositiu desenvolupat per Pixium Vision dins d’un assaig clínic europeu en què participa l’IMO com a únic centre a Espanya.

Francisco Mulet, amb ceguesa per retinosi pigmentària des de fa més de 30 anys, és un dels deu pacients que forma part d’un assaig clínic europeu per provar l’eficàcia del xip de retina IRIS®II i el primer receptor a Espanya d’aquest nou sistema de visió artificial desenvolupat per la companyia Pixium Vision. Malgrat la implicació que comporta participar en un estudi d’aquestes característiques, amb sessions setmanals de treball i un seguiment mínim de 18 mesos, no va dubtar a sumar-se al projecte per contribuir com a pacient al progrés científic. La seva motivació a l’hora de prendre aquesta decisió va ser no només experimentar alguna millora sinó, sobretot, deixar un llegat i que futures generacions –potser els seus nets mateixos si pateixen la patologia– puguin combatre la pèrdua de visió que provoquen les distròfies hereditàries de la retina.

Amb aquest objectiu, al gener del 2017 en Francisco es va sotmetre a la implantació del dispositiu, amb una cirurgia practicada pel Dr. Borja Corcóstegui que va durar 3 hores i mitja i que, realitzada amb molt de rigor i precisió, es va desenvolupar sense complicacions. Un mes després de l’operació, amb l’activació dels 150 elèctrodes que componen l’IRIS®II, ja va percebre els primers punts de llum, que descriu com a “espurnes”, “flaixos” i, fins i tot, “diamants”. El primer impacte va ser molt positiu i satisfactori per a ell, ja que va suposar el pas de no veure-hi absolutament res a aconseguir captar aquests centelleigs enmig de la foscor. Una il·lusió que va compensar les moltes hores dedicades a ajustar individualment la potència de cada un dels elèctrodes, amb l’objectiu d’aconseguir una perfecta alineació del dispositiu amb el pacient.

Aprendre a “veure-hi” de nou

Però la feina no va acabar aquí: per tal d’aprofitar al màxim els beneficis d’aquesta sofisticada i prometedora tecnologia, en Francisco aviat va començar un intens programa de rehabilitació visual per aprendre a interpretar els senyals de llum i “veure-hi” amb el xip; és a dir, “veure-hi” d’una manera completament diferent de com solia fer-ho abans i com la gent està acostumadaa fer-ho. El canvi no és senzill i requereix molta voluntat, compromís, paciència i dedicació per entrenar aquest nou mode de visió (o, més ben dit, modes de visió, ja que el sistema n’inclou fins a 4 de diferents). En aquest procés l’acompanya l’optometrista especialitzada en baixa visió Carol Camino, amb qui fa exercicis per escanejar amb la mirada, localitzar objectes i, a partir d’aquí, identificar-los en funció de la seva forma i grandària, amb diferents tipus de contrast i de moviment.

Associar les llums al que certament representen és ara el seu repte, en el qual està evolucionant a molt bon ritme segons els experts, tot i que a ell li agradaria anar encara a una velocitat superior: quan es tracta de veure-hi, un sempre vol més. Als seus 75 anys, Francisco Mulet explica que és com un nen amb una joguina nova i molt valuosa entre les mans, a la qual es va adaptant a poc a poc amb l’ajuda de la seva família i d’un equip de professionals de l’IMO i de Pixium Vision, que assegura que està bolcat en la investigació i en la seva persona. Aquesta col·laboració –al final complicitat– és clau per anar vencent etapes d’un recorregut pioner en el qual hi ha moltes expectatives posades i moltes incògnites per resoldre, cosa que només és possible experimentant.

A la vida quotidiana

Provar, equivocar-se i tornar-ho a intentar: així és com avança l’estudi de la pròtesi biònica IRIS®II, amb què en Francisco ha anat assolint cada dia petites fites. La seva progressió ha estat constant i, després d’iniciar al març les sessions de rehabilitació visual a la consulta de l’Institut (amb les quals encara segueix), des de maig té a casa les ulleres personalitzades que componen el sistema, per integrar-lo progressivament en la seva vida quotidiana. Aquí ha emanat la complexitat del “món real”, on no tot són facilitats ni condicions òptimes per a les persones amb una limitació visual, però això no ha aturat en Francisco, que aprofita el temps lliure per anar familiaritzant-se amb el dispositiu.

Aquesta tenacitat l’ha portat a acceptar un nou desafiament, que va complir al juny: sortir de l’entorn conegut en un passeig nocturn per l’emblemàtica Font Màgica de Montjuïc, on feia molt de temps que no anava i amb la qual va culminar el seu primer mig any des de la implantació de l’IRIS®II. Davant de les fonts, tractant de diferenciar les pujades i baixades de l’aigua, en Francisco es va adonar no només del trajecte recorregut, sinó també del que encara li quedava per fer. I amb el balanç positiu aconseguit fins ara, va agafar forces per seguir fent passos en els propers mesos, conscient que això és només el principi del camí de la visió artificial.