Guillem

La motivació d’en Guillem era jugar millor a futbol. La dels seus pares i la de l’equip d’optometristes i oftalmòlegs de l’IMO era que pogués recuperar el 100% de visió a l’ull gandul i tenir percepció en 3D. Gràcies a la seva implicació a fons en la teràpia visual, amb exercicis individualitzats a casa i en consulta, es van aconseguir tots els objectius.

Portar pegat tot el dia no era fàcil per a en Guillem, que, amb tot just 5 anys, tenia només un 30% de visió a l’ull dret, el seu “ull gandul” a causa d’una hipermetropia. Preocupats en notar que el nen no millorava amb aquest tractament i que li resultava molt molest, també en l’àmbit social, els seus pares van decidir buscar una alternativa i confiar en la teràpia visual. Consultant a Internet van trobar l’IMO, on, després d’analitzar el cas, els van indicar reduir l’oclusió a només 2 hores i combinar-la amb aquest procediment optomètric personalitzat.

Segons destaquen, a l’Institut van trobar tots els mitjans tecnològics al seu abast i un equip de professionals bolcats en el Guillem. “No podem estar més agraïts a Elena Núñez (optometrista responsable de la teràpia), a la Dra. Ana Wert (oftalmòloga que va portar el seguiment mèdic) i a tot el personal del centre, des de recepció fins a cafeteria”, comenta el seu pare, Juan Antonio, que afegeix que “ens ho van posar molt fàcil”.

Setmana rere setmana, aquests “com et trobes, Guillem?” o “va, que ja et queda menys!” els van animar a seguir endavant, ja que la teràpia visual és un procés progressiu que requereix molta dedicació, tant en consulta com diàriament a casa. Mitjançant diferents tipus d’exercicis, Elena Núñez explica que, amb en Guillem, van passar per tres fases per potenciar i automatitzar les habilitats visuals afectades per l’”ull gandul”: “A la primera etapa, la monocular, ens vam centrar específicament en aquest ull per millorar-ne la capacitat de fixació, enfocament, moviment etc. A partir d’aquí, vam realitzar un entrenament binocular per evitar la competència entre els dos ulls i fer que tots dos s’exercitessin i, finalment, vam aconseguir que treballessin junts de manera binocular per assolir l’estereòpsia o visió en 3D.”

Tot això va permetre a en Guillem obtenir una visió del 100% en tots dos ulls, fita que va aconseguir després de 8 mesos, molt abans del previst gràcies a la implicació dels seus pares i, sobretot, a la seva pròpia motivació. Però, com podem convèncer un nen que ha d’anar a la sessió de teràpia visual un cop a la setmana i fer cada dia exercicis oculars quan arriba de l’escola? Per a l’optometrista, el secret és que senti l’objectiu com a propi, de manera que el repte personal d’en Guillem va ser jugar millor a futbol. La manca de percepció tridimensional el limitava en els partits i aquest va ser l’estímul que el va empènyer a donar el màxim en la teràpia, alhora que es va convertir en el seu punt de connexió amb l’optometrista, també gran aficionada a aquest esport.

Esport i llibres

Amb constància i amb molta voluntat –hi havia dies que fins i tot feia més exercicis dels que li tocava– va arribar el dia en què en Guillem va entrar a la consulta de l’IMO fent salts d’alegria i cridant emocionat que ja jugava bé a futbol. Però no només això: a mesura que avançava el procés, també va anar adonant-se que altres aficions, com l’esquí, o moltes activitats quotidianes li resultaven més fàcils. Per exemple, va descobrir la seva passió per la lectura i va millorar en les tasques escolars. Com explica en Juan Antonio, que reconeix el mèrit del seu fill, “sempre ha estat un bon estudiant, tot i que necessitava realitzar un sobreesforç visual i dedicar-s’hi més que altres companys. Ara, el seu rendiment s’ha disparat i estem molt orgullosos d’ell”.

Aquest és el fruit del compromís d’en Guillem i la seva família amb la teràpia visual, el resultat final de la qual ha quedat integrat i plasmat en el dia a dia del petit, que ara ja té 8 anys. “No podem estar més contents”, conclou el seu pare, conscient que “quan els nens estan creixent és una edat d’or perquè puguin recuperar el màxim potencial de la seva visió”.

Amb constància i amb molta voluntat –hi havia dies que fins i tot feia més exercicis dels que li tocava– va arribar el dia en què en Guillem va entrar a la consulta de l’IMO fent salts d’alegria i cridant emocionat que ja jugava bé a futbol. Però no només això: a mesura que avançava el procés, també va anar adonant-se que altres aficions, com l’esquí, o moltes activitats quotidianes li resultaven més fàcils. Per exemple, va descobrir la seva passió per la lectura i va millorar en les tasques escolars. Com explica en Juan Antonio, que reconeix el mèrit del seu fill, “sempre ha estat un bon estudiant, tot i que necessitava realitzar un sobreesforç visual i dedicar-s’hi més que altres companys. Ara, el seu rendiment s’ha disparat i estem molt orgullosos d’ell”.

Aquest és el fruit del compromís d’en Guillem i la seva família amb la teràpia visual, el resultat final de la qual ha quedat integrat i plasmat en el dia a dia del petit, que ara ja té 8 anys. “No podem estar més contents”, conclou el seu pare, conscient que “quan els nens estan creixent és una edat d’or perquè puguin recuperar el màxim potencial de la seva visió”.