Maribel Carrasco

El que tinc és un despreniment de retina o no ho és? He d’esperar o he d’operar-me amb urgència? Aquests dubtes van assaltar la Maribel, qui no va voler conformar-se amb una solució poc clara i va decidir venir a l’IMO per donar resposta a les seves preguntes.

Un diagnòstic precís és el primer pas per encarar amb seguretat qualsevol patologia. Altrament, la incertesa i l’angoixa porten a buscar alternatives que posin llum, com li va passar a la Maribel Carrasco. Aquesta pacient va anar a una revisió rutinària a Màlaga, ciutat on resideix, amb la idea de veure si li havia augmentat la miopia i, per sorpresa seva, ja que no havia notat cap símptoma, li van detectar un despreniment de retina. Atès que es trobava molt a prop de la màcula, la van derivar amb urgència a Còrdova, on, després de fer-se de nou moltes proves, li van dir que no era un despreniment de retina, sinó una retinòsquisi amb molt mal pronòstic.

Davant la confusió, la Maribel va decidir tornar a visitar-se als dos centres per confirmar de quina patologia es tractava: “Ambdós es van reafirmar en els seus diagnòstics, per la qual cosa tenia dues opinions diferents que únicament coincidien en el fet de no recomanar-me la cirurgia, ja que em faria perdre visió. La meva única opció era seguir fent vida normal i estar alerta de qualsevol canvi per aleshores actuar i ser intervinguda d’urgències. Tanmateix, jo no estava disposada a quedar-me de braços plegats esperant a veure què passava i sabent que en qualsevol moment podia deixar de veure-hi de manera irreversible. Si em garantien que l’evolució només podia anar a pitjor, no entenia per què no prendre mesures com més aviat millor.”

Atesa la seva intranquil·litat, li van aconsellar acudir als millors experts en retina per tenir una altra opinió i “desempatar”. Segons explica, “em van dirigir a l’IMO i va ser quan em vaig posar en mans del Dr. Carlos Mateo, que de seguida em va donar un diagnòstic molt clar i precís: patia un despreniment de retina i sí que era necessari operar amb rapidesa. La seva determinació em va donar molta confiança, ja que em va assegurar que el meu cas no era estrany (sinó relativament comú entre les persones miops) i que no perdria visió de manera irrecuperable com m’havien dit als altres centres”. Aquesta va ser la primera nit que la Maribel va dormir tranquil·la des que havia començat el procés i, com reconeix, més endavant va poder comprovar que el doctor tenia raó: després de la cirurgia només li va augmentar mitja diòptria la miopia, quelcom perfectament corregible amb les ulleres, mentre que la retina està totalment recuperada. “A l’IMO no només em va canviar el diagnòstic, sinó també la vida”, conclou.