Matilde Andreu

La cataracta és la primera causa de ceguesa al món. Amb tot, als països desenvolupats com el nostre és molt poc freqüent que arribi a provocar una pèrdua total de visió perquè es pot detectar precoçment mitjançant revisions oculars periòdiques i, si es considera oportú, es pot tractar amb una intervenció quirúrgica breu, indolora i de recuperació ràpida. No obstant això, segons el Dr. Daniel Elies, especialista de l’IMO en aquesta patologia, “determinades característiques físiques o psíquiques d’alguns pacients provoquen que evolucioni fins a graus severs”, com en el cas de la Matilde Andreu, una pacient de 50 anys amb síndrome de Down que, a més de queratocon (aprimament progressiu de la zona central de la còrnia), presentava una cataracta blanca, és a dir, una opacificació molt avançada del cristal·lí”.

Com a conseqüència, la Matilde amb prou feines percebia llums i ombres i això comprometia seriosament la seva autonomia i el seu desenvolupament a la vida diària. Les seves germanes, la Dolores i la María Luisa Andreu, expliquen que “amb prou feines menjava, perquè no podia distingir si el plat estava ple o buit; tampoc podia beure sola, perquè no era capaç de veure el got per agafar-lo”. Per a ella, accions tan quotidianes i aparentment senzilles com aquestes suposaven un veritable obstacle i, a causa de la seva limitació visual, va anar tancant-se en si mateixa. Cada cop necessitava més ajuda i es va tornar esquiva i desconfiada: “Tenia por de caminar perquè es pensava que cauria, però no ens deixava guiar-la; havíem d’estirar-la si volíem que es mogués”, afegeixen les seves germanes. A més, cal sumar-hi la “dificultat de la Matilde per expressar els seus problemes, per la qual cosa només podíem entendre què li passava observant-li els gestos”.