Montse Copons

La decisió de fer un trasplantament de còrnia a la Montse, amb tot just 9 anys i una opacitat corneal molt severa, va ser arriscada. Ara bé, va resultar ser una aposta guanyadora, ja que li va permetre recuperar visió i, des d’aleshores, va canviar-li la vida per complet.

El Dr. José Luis Güell, coordinador del Departament de Còrnia, Cataracta i Cirurgia Refractiva de l’IMO, recorda que la primera vegada que va veure a la Montse Copons era una nena que tenia 4 anys i havia patit un brot de queratopatia herpètica a causa de la varicel·la, cosa que li va provocar una cicatriu corneal important. “Un cop vam haver resolt el problema el grau de visió era acceptable i, per aquest motiu i per la seva curta edat, vam endarrerir la intervenció quirúrgica. Tanmateix, ja es veia que el tipus de cicatriu era dels que acabaria en queratoplàstia, és a dir, en trasplantament de còrnia“, explica l’especialista.

Va passar el temps i la visió de la Montse va anar evolucionant fins que va semblar que ja no millorava més. Segons el Dr. Güell, “tenint en compte que ja havia fet 9 anys, i amb la gran cicatriu central que tenia, vam prendre la decisió d’operar-la. Havia estat un període bastant llarg sense tractament tòpic i sense recaigudes d’activitat ni infecciosa ni immunològica, de manera que vam apostar per fer aquest pas”. Com afegeix, “la cirurgia va anar molt bé i tot va transcórrer sense problemes, ja que la majoria, si n’hi ha, són al postoperatori primerenc”.

Una experiència que marca

Va valer la pena afrontar aquest repte i, per a la Montse, “la vida va canviar completament”, ja que “quan era petita era conscient de que m’estava quedant cega. Perdia visió progressivament i patia molt de dolor, no podia fer vida normal”. Tampoc oblidarà mai com va viure el moment de la cirurgia, una experiència que “et marca”. En aquest sentit, reconeix que avui dia és infermera perquè valora molt tot el món de la sanitat i de la salut: “Quan tens un problema també vols ajudar altres persones.”

El Dr. Güell destaca la importància dels controls i de la prevenció a l’edat pediàtrica, a més de la necessitat de prendre decisions a temps, malgrat que es puguin titllar d’”agosarades”. Opina que “si un nen té un problema d’opacitat corneal severa, és lògic que molts professionals tinguin tendència a ser conservadors. Això s’explica perquè el pronòstic de moltes cirurgies, inclòs el trasplantament de còrnia o la cirurgia intraocular, és reservat. Inclús pot ser que sigui regular o dolent, perquè la resposta de la cirurgia és generalment molt més agressiva en els nens. Per tant, no deixes de tenir la por que el pacient pugui empitjorar”.

D’altra banda, “o hi poses solució o saps que el nen no hi veurà, perquè si l’opacitat perdura durant tota l’etapa de desenvolupament visual, perdrà la visió d’aquell ull”. En el cas de la Montse, admet que “la decisió va ser arriscada, ja que era molt petitona i es tractava d’una lesió corneal que sé que té mal pronòstic per a un trasplantament. No obstant això, també tenia clar que amb aquella còrnia, tota blanca, no guanyaria visió”. Per aquesta raó, i després de parlar-ho amb els pares i estar-hi d’acord, es van decantar per la cirurgia: “A vegades, el cirurgià i la família han de ser valents malgrat les limitacions” conclou el Dr. Güell.