Óscar Pesqueira

L’Óscar conviu amb el glaucoma des de petit, encara que no per això s’ha resignat a la foscor. La vàlvula d’Ahmed que li han implantat recentment a l’IMO li ha donat l’esperança de poder conservar la seva resta visual després dels resultats positius d’una arriscada intervenció.

L’Óscar Pesqueira ha estat lluitant tota la vida per preservar la visió. Ha hagut de fer front a diversos obstacles, ja que va néixer amb cataracta congènita i, posteriorment, va desenvolupar glaucoma, una malaltia amb la qual ha hagut de maldar durant quatre dècades a l’ull esquerre, mentre que el dret l’hi van treure quan tenia nou anys per un traumatisme ocular. Malgrat això, el que és important per a aquest jove donostiarra no és el que ha perdut, sinó el que encara conserva, al voltant d’un 5% de visió que li resulta fonamental a l’hora d’espavilar-se  en el dia a dia.

Segons comenta, “les persones amb glaucoma som conscients que el nostre camp visual es redueix de forma gradual, tot i que, afortunadament, tenim recursos com l’IMO, on et poden millorar la vida”. En destaca el tracte i l’eficàcia en l’atenció, així com el fet d’estar a l’avantguarda de la medicina ocular: “Aquí han aconseguit frenar el progrés del meu problema i tinc clar que, si no fos per l’IMO, avui no hi veuria gens”.

Tanmateix, després de molts esforços i d’un estricte seguiment a l’Institut, el més preuat per  l’Óscar –la visió– tornava a estar amenaçat per una pressió intraocular descontrolada. “La vàlvula de drenatge que em van implantar fa més de 20 anys per mantenir a ratlla la patologia havia deixat de funcionar; ja no era suficient.”

Però resignar-se no era una opció i, en aquest cas, la Dra. Laia Pascual, especialista del Departament de Glaucoma de l’IMO, va apostar per l’implant d’una nova vàlvula d’Ahmed: “L’estat de l’ull del pacient no permetia fer cap altre tipus de cirurgia filtrant i, davant l’alternativa que teníem –la ciclofotocoagulació amb làser de díode– l’implant era una tècnica amb una resposta més predictible, un fet determinant si considerem que la visió de l’Óscar depèn d’aquest únic ull i que, per la seva joventut, encara li queda molt per endavant.

Confiar i no rendir-se

Valia la pena intentar-ho i, amb aquest objectiu, la determinació de l’oftalmòloga es va unir a la del jove i la seva família per dur a terme la complexa cirurgia. “El pronòstic era bastant reservat, ja que es tracta d’un ull multioperat, molt patològic i, en conseqüència, amb més risc de complicacions.” Ara bé, en opinió de l’especialista de l’IMO, això no suposa una raó per fer-se enrere, sinó una responsabilitat i un repte. Per això no va dubtar, de la mateixa manera com tampoc ho va fer l’Óscar en confiar en ella “per la seva proximitat i coneixement”, que, segons afirma, li transmetia molta seguretat.

Així es va plasmar en l’operació, que es va desenvolupar sense contratemps i que ha aconseguit una bona estabilització dels nivells de pressió intraocular. “Era la meva última esperança”, assegura l’Óscar, que afegeix que l’èxit obtingut per ell ha suposat “un plantejament de vida diferent”. Com explica, “havia començat a tenir pràctica amb el bastó, que encara continuo utilitzant a manera de reforç, però aquesta intervenció m’ha donat l’oportunitat de continuar-hi veient”.

La Dra. Pascual aclareix que el propòsit de la cirurgia de glaucoma no és recuperar la visió perduda –“ja que el nervi òptic danyat per valors alts de pressió intraocular no es regenera”– sinó evitar que continuï deteriorant-se. Mentre s’investiguen noves línies terapèutiques, mantenir i protegir són els reptes: “Actualment el glaucoma no es pot curar, però sí tractar i millorar molt, com m’han fet a mi aquí a l’IMO”, conclou l’Óscar.