Pablo y Belén Bini

En Pablo i la Belén són dos germans amb queratocon, una patologia que pot ser hereditària i que sol aparèixer i progressar en persones joves. A tots dos se’ls ha fet un crosslinking per aturar l’evolució de la malaltia, objectiu complert amb èxit.

La família Bini Sesé no havia sentit a parlar del queratocon, fins que van descobrir la patologia per sorpresa, quan en Pablo, de 17 anys, va començar a queixar-se que hi veia malament amb les ulleres. “Vam acudir a l’IMO, on vam entrar amb incògnites –espantats i plens d’incertesa– i en vam sortir amb respostes”, explica la seva mare, l’Ana.

Altres casos a la família?

“El queratocon deforma la còrnia i això és el que fa que els pacients perdin visió i presentin un astigmatisme (distorsió de les imatges) irregular”, aclareix el Dr. Óscar Gris, especialista de l’Institut encarregat de la seva atenció.

Arran del debut de Pablo amb la malaltia, també es van revisar els seus pares i germans, ja que sovint té causes hereditàries –es pot transmetre malgrat que en formes molt lleus no es manifesti. Així va ser com a la Belén, de 13 anys i germana d’en Pablo, la van alertar que podia desenvolupar una deformació corneal, que en el seu cas es va detectar en una fase molt primerenca. El Dr. Gris destaca que “això és ideal, sobretot si tenim en compte que, com més jove és el pacient, més risc hi ha que el queratocon evolucioni i ho faci a més velocitat”.

Frenar el queratocon

L’experiència d’en Pablo també li va servir a la Belén per afrontar més confiada la cirurgia que tots dos van haver de fer-se per frenar la patologia: un crosslinking corneal. Segons la seva mare, “va ser molt tranquil·litzador saber que podíem optar per aquesta tècnica i que no seria necessari dur a terme un trasplantament de còrnia“, una cirurgia més invasiva i amb una recuperació més lenta, si bé s’aconsegueix recuperar visió quan el dany a la còrnia és sever. Un diagnòstic precoç va ser clau per evitar aquest tractament, tenint en compte que el queratocon és la primera causa de trasplantament de còrnia en pacients joves.

No va ser el cas d’en Pablo i la Belén, la deformitat corneal dels quals no va arribar a un estadi tan avançat i es va poder aturar abans de causar-los una limitació important. Tot i així, després d’operar-se, asseguren que han notat un canvi molt positiu i se senten més còmodes amb les ulleres (que, tot i estar ben graduades, no sempre permeten assolir la màxima agudesa visual en pacients amb la malaltia).

Aquest guany també ha repercutit més enllà de la salut ocular i, per exemple, els resultats acadèmics del jove han millorat en els darrers mesos, després de superar les dificultats que tenia per poder seguir la classe i concentrar-se en l’estudi. L’Ana conclou que, en certa manera, el queratocon ha tingut un impacte beneficiós en el seu fill: “Ser conscient que podia perdre visió ha accelerat el seu procés de maduració i li ha ensenyat que hi ha situacions de la vida que no podem controlar, malgrat que sí que cal afrontar-les”.