Trabeculoplàstia

La trabeculoplàstia és un procediment que es fa amb trabeculoplàstia selectiva (SLT). Consisteix a aplicar el làser directament damunt la zona de filtració de l’ull, la trabècula, a fi d’augmentar el flux de sortida de l’humor aquós i, d’aquesta manera, disminuir la pressió intraocular.

Aquesta tècnica s’indica quan les gotes (col·liris hipotensors) no aconsegueixen una reducció eficaç de la pressió intraocular i el pacient no és candidat a cirurgia, ja sigui perquè el glaucoma no està prou avançat o perquè l’operació pot significar un gran risc per a la seva salut.

Perquè es pugui aplicar cal complir una sèrie de requisits com ara un angle obert i suficientment pigmentat.

Una revisió oftalmològica completa és clau per detectar correctament el tipus de glaucoma i la fase en què està i, d’aquesta manera, poder indicar la tècnica idònia en cada cas.

Les proves diagnòstiques més habituals –prèvies a una possible intervenció– són la campimetria (estudi del camp visual), la tonometria (mesura de la pressió de l’ull), la gonisoscòpia (visualització directa de l’angle iridocorneal), la paquimetria (mesura del gruix de la còrnia) i, sobretot, l’exploració del nervi òptic, ja sigui de forma directa o amb proves automatitzades (OCT o HRT).