Tractaments del glaucoma: fàrmacs, làser i cirurgies. Quins són, quan s’apliquen i com n’assegurem al màxim l’efectivitat

Com s’ha d’administrar el tractament amb fàrmacs perquè sigui efectiu? És molt important seguir estrictament els períodes d’aplicació recomanats per l’oftalmòleg i administrar-los de manera adequada:

1. Rentar-se les mans
2. Remenar bé els envasos, especialment si són suspensions
3. Aguantar l’ampolleta de cap per avall perquè la gota es col•loqui en posició
4. Col•locar el flascó tan a prop de l’ull com es pugui, però sense tocar-lo
5. Abaixar la parpella inferior i instil•lar la gota a dins
6. Prémer el lacrimal o tancar els ulls
7. Esperar un mínim de 5 minuts abans de posar la següent gota. Si no, l’efecte es perd.

Per què no es fa servir el làser en tots els casos de glaucoma?

La iridotomia amb làser YAG es fa servir per prevenir el glaucoma agut d’angle tancat i la trabeculoplàstia amb làser d’argó per a glaucomes d’angle obert si els col•liris no funcionen o provoquen al•lèrgies. El problema del làser es que només és efectiu en alguns pacients, i durant un temps limitat de dos o tres anys, al capdavall dels quals en molts pacients hem d’intervenir igualment amb cirurgia.

Quan es fa una cirurgia en el glaucoma?

Es fa quan els col•liris i el làser no han estat suficients per rebaixar la pressió intraocular. Així es fa una nova obertura perquè l’humor aquós pugui sortir de l’ull. Aquest tipus d’intervencions es fa a la sala d’operacions de manera ambulatòria i anestesiant solament l’ull.

Quins tipus d’intervenció es fan per tractar el glaucoma?

Hi ha diferents tipus d’operació en funció del cas i del tipus de pacient. A cadascú, segons el tipus de glaucoma, li funciona millor un tractament que un altre. Per això és important fer un seguiment personalitzat del cas i triar el que vagi millor a cada pacient. Hi ha pacients que reaccionen de manera diferent segons la seva capacitat de cicatritzar. Hi influeix si han tingut altres patologies oculars prèviament o no o si han estat intervinguts abans. En els casos més complexos és habitual que, amb el pas del temps, haguem de recórrer a segones i terceres cirurgies.

La trabeculectomia és la cirurgia clàssica i per a molts oftalmòlegs és la número u avui, però té certs riscos de complicació que no presenta l’esclerectomia profunda no perforant, que és més agraïda per al pacient perquè té un postoperatori molt més fàcil i una recuperació més ràpida. La trabeculectomia consisteix a extreure part del teixit de l’ull per crear un nou canal que dreni l’humor aquós, mentre que l’esclerectomia crea una membrana molt fina que deixa sortir l’humor aquós, però d’una manera més controlada i que presenta menys complicacions.

En pacients amb angles tancats que pateixen cataracta a més de glaucoma, es pot fer la cirurgia de cataracta alhora que la intervenció del glaucoma, i així s’evita que el pacient passi dos cops per la sala d’operacions. En pacients diabètics o amb glaucomes neovasculars, en els quals la cirurgia prèvia té molt males expectatives, se sol optar per aplicar vàlvules de drenatge. Es tracta d’un tub de silicona que comunica l’interior i l’exterior de l’ull i a través del qual drena l’humor aquós. Es reserva per a casos severs en què no hagin funcionat les intervencions prèvies o que, per exemple, ja hagin passat per un despreniment de retina.

En aquests casos les vàlvules donen més bons resultats que la cirurgia convencional perquè les estructures de l’ull ja estan molt danyades. I en els casos en què la visió és molt baixa i el que principalment es busca és reduir les molèsties i reduir la pressió intraocular, però sense esperances de millorar la visió, se sol recórrer al làser de díode. També quan la conjuntiva o alguna altra part de l’ull està molt deteriorada i no es pot recórrer a cap altre tractament, es recorre al làser de díode.

Algun d’aquests tractaments guareix el glaucoma?

El glaucoma no pot guarir-se, però la detecció i el seguiment del tractament adequats permeten conservar la visió. Abaixar la pressió intraocular a les etapes inicials de la malaltia és clau. Si es deixa sense tractar o si no es tracta adequadament, el glaucoma pot resultar en ceguesa.

Hi ha persones més propenses a tenir glaucoma?

Les persones amb familiars directes amb la malaltia tenen més risc d’estar-hi predisposats, com també ho estan les persones de raça negra més grans de 40 anys, els més grans de 60, les persones amb PIO alta, les que pateixen patologies retinals com l’alta miopia i el despreniment de retina, o les que han estat trasplantats de còrnia. 

És possible saber el meu risc particular de desenvolupar la malaltia?

S’han identificat algunes alteracions genètiques que predisposen a desenvolupar el glaucoma. Des de la Unitat de Genètica de l’IMO fem anàlisis genètiques a partir d’una mostra de sang per detectar si hi ha alguna d’aquestes alteracions genètiques i facilitar la detecció precoç i el tractament preventiu de la malaltia.

Què puc fer per conservar la visió?

El quid de la qüestió del glaucoma és la prevenció: acudir a l’oftalmòleg abans dels 40 anys per descartar la malaltia i la hipertensió ocular i seguir estrictament les recomanacions de l’oftalmòleg si està en tractament.