Cirurgia refractiva làser

Avui dia hi ha diverses tècniques. La més popular per als petits defectes refractius, tant la miopia como la hipermetropia com l’astigmatisme, és el LASIK. Però també hi ha altres opcions per a casos més especials: lents fàquiques, extracció del cristal•lí, lents intracorneals o anells intraestromals.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.

En ulls joves, el cristal•lí, la lent natural de l’ull, és molt flexible. Tanmateix, amb l’edat va perdent elasticitat i capacitat de canviar de forma i d’enfocar els objectes propers. Aquesta condició s’anomena presbícia o vista cansada i és normal en totes les persones a partir dels 40 anys. Com que està relacionada amb un procés degeneratiu, no es pot prevenir.

Normalment, per facilitar l’enfocament correcte de les persones amb presbícia es prescriuen ulleres de lectura o lents de contacte bifocals. Sovint, entre els 40 i els 60 anys, cal un canvi d’ulleres cada dos anys per eliminar la borrositat causada per l’enduriment del cristal•lí. En alguns casos es pot recórrer a cirurgia: normalment, quan la presbícia està associada a cataracta, miopia o hipermetropia.

Hi ha diversos tipus de cirurgia, tot i que la més comuna és la implantación de lents intraoculars, que poden ser de diferents tipus segons les necessitats de cada pacient. Per determinar el tractament o la cirurgia adequats, és molt important fer un estudi personalitzat del pacient per detectar altres factors clau, com ara l’edat, la professió o les preferències personals.

La miopia és un defecte refractiu que es produeix quan el globus ocular és massa allargat o la còrnia massa corba, per la qual cosa les imatges s’enfoquen davant de la retina i no damunt, cosa que dificulta la visió de lluny. Sol corregir-se amb ulleres o lents de contacte, tot i que la cirurgia refractiva és una opció per a qui vulgui prescindir de correcció òptica. Tret de casos excepcionals, la intervenció ha de fer-se un cop s’hagi estabilitzat la miopia, dels 20 anys endavant. A partir d’aleshores, el factor edat no limita una possible cirurgia, tot i que sí que influeix en l’elecció de la tècnica, que l’oftalmòleg haurà de valorar.
Recomanem fer una visita a un centre especialitzat, tot i que quan es busca corregir un defecte refractiu a partir dels 50-55 anys, se sol implantar una lent intraocular que substitueix el cristal•lí, la lent natural de l’ull que amb el temps va perdent elasticitat (presbícia) i transparència (cataracta). D’aquesta manera, la pròtesi artificial implantada és òpticament millor que el cristal•lí natural del pacient de certa edat.