Teràpia fotodinàmica

Els tumors de l’ull poden produir-se en qualsevol teixit, però el més freqüent en adults és el melanoma de coroide, un tumor maligne que pot tractar-se amb radioteràpia i altres tractaments amb un èxit notable. Altres teixits en què també poden aparèixer tumors malignes són la conjuntiva, la glàndula lacrimal o l’òrbita. També hi ha tumors benignes, que normalment es ressequen amb facilitat. En nens, hi ha un tumor de la retina especialment conegut anomenat retinoblastoma, que té l’aparença de la pupil•la blanca i que ha de tractar-se com abans millor perquè pot conduir a la mort del nen si no es fa un tractament apropiat.

Antelació

A vegades, els pacients volen fer-se tractaments per veure’s millor abans d’un esdeveniment o d’una ocasió especial. En aquests casos, en línies generals, se sol recomanar dur-los a terme amb una antelació mínima de tressetmanes, perquè:

• es puguin apreciar els resultats definitius,
• no hi hagi marques i
• tenir marge per fer retocs, en cas que siguin necessaris.

Tractaments quirúrgics

D’altra banda, els tractaments quirúrgics se solen fer amb una antelació mínima de 2 mesos per poder apreciar els resultats definitius. Generalmentsón cirurgies mínimament invasives, sense marques visibles, que tenen per objectiu mantenir l’harmonia del rostre del mateix pacienti allunyar-se de resultats massa artificials.

La millor època de l’any

La majoria de tractaments tant de medicina estètica com quirúrgics poden efectuar-se en qualsevol moment de l’any.

L’única excepció són els làsers (IPL i CO₂), els quals no s’apliquen en període estival, atèsque els raigs del sol incideixen de manera negativa en el postractament.

Descobreix aquí tots els tractamentsdel Departament d’Estètica.

Aquest és un possible símptoma de DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) o d’alguna altra malaltia de la màcula, la zona central de la retina. En el cas de la DMAE, pot aparèixer primer en un ull i que el pacient no se n’adoni fins que finalment els afecta tots dos. Es recomana consultar l’oftalmòleg amb urgència per poder tractar-la a temps si és aquest el problema que afecta el pacient.

Sí, és una urgència, tot i que relativa: pot esperar 3 o 4 dies. Cal examinar l’ull perquè el símptoma pot respondre al fet que la malaltia comenci a descompensar-se i pot provocar una pèrdua visual severa. A vegades aquesta deformitat no es deu a una descompensació, però sempre cal corroborar-ho.

La DMAE (Degeneració Macular Associada a l’Edat) és una malaltia degenerativa de la zona central de la retina, la màcula, encarregada de la visió central i de detall, que ens permet reconèixer rostres i fer tasques de precisió com ara llegir, cosir o conduir. La forma humida es caracteritza pel creixement de vasos sanguinis anòmals, de parets molt primes, que filtren fluids i sang a la màcula i provoquen una pèrdua ràpida de la visió central al pacient.

El tractament s’orienta a frenar el creixement d’aquests vasos sanguinis amb injeccions intraoculars de fàrmacs antiangiogens, aplicades actualment amb molt bons resultats, ja que aturen el procés de pèrdua de visió i, en molts casos, fins i tot milloren la capacitat visual del pacient. L’inconvenient és que es tracta de teràpies a llarg termini que requereixen acudir a l’oftalmòleg un cop al mes o cada dos mesos aproximadament, per la qual cosa el futur està en fàrmacs que romanguin dins de la cavitat vítria durant llargs períodes de temps i que redueixin la dependència del pacient.

Las injeccions intraoculars actuen alliberant fàrmacs de manera local a l’interior de l’ull, especialment a la retina i, de manera encara més específica, a la màcula (zona central de la retina responsable de la visió de detall). El cas més clar és el tractament de la DMAE, tot i que també s’apliquen amb èxit en casos de trombosi retinal, alta miopia i malalties vasculars de la retina com l’edema macular diabètic. Amb l’ús de les injeccions intraoculars, s’ha aconseguit que prop del 60% dels pacients tractats recuperin la visió, en contrast amb el 20% que ho feien amb altres tècniques, i s’eviten els riscos associats a la cirurgia, que s’han reduït gairebé a la meitat els darrers anys gràcies a aquesta opció farmacològica. Com que és un camp que s’està desenvolupant a un ritme vertiginós, s’espera que aviat també puguin tractar-se patologies hereditàries de la retina que actualment no tenen guarició.