Tractament dels tumors intraoculars

Els tumors oculars poden aparèixer a les parpelles, a l’ull (la conjuntiva, la coroide o la retina) i a l’òrbita (cavitat que allotja el globus ocular).

La seva delicada localització fa necessari un diagnòstic i un tractament precoços. El temps pot ser crucial per salvar la visió, l’ull i fins i tot el pacient mateix en els casos més greus.

Existeixen diferents tipus de tumors, tant benignes com malignes, que afecten l’ull i les seves estructures. Entre els tumors intraoculars, els principals són:

• Melanoma. Es pot produir en diversos teixits, encara que el de localització coroïdal (melanoma de coroide) és el tumor intraocular primari maligne més comú en adults. El nombre de casos augmenta encara més si es tenen en compte els tumors secundaris a altres processos cancerosos que acaben provocant metàstasi en l’ull, com el de mama o el de pulmó.
• Retinoblastoma. Tumor ocular maligne més comú en la infantesa. És molt agressiu i, per això, resulta fonamental diagnosticar-lo i tractar-lo de manera primerenca.
• Hemangioma de coroide. Tumor benigne (sense risc de metàstasi) que, no obstant això, es desenvolupa de forma molt ràpida i agressiva, cosa que constitueix un risc per a la visió, ja que el seu creixement amenaça el nervi òptic (transmissor de les imatges de la retina al cervell) i la màcula (zona central de la retina que permet la visió de detall).

Els tumors orbitaris són poc freqüents i el més habitual és que es manifestin amb l’aparició d’exoftàlmia unilateral d’evolució lenta i progressiva (excepte determinats tumors que poden ser bilaterals). Són molt variats i alguns poden ser greus.

Alguns tumors són congènits, com el 50% dels retinoblastomes, que es transmeten d’una generació a una altra i afecten 1 de cada 15.000 nounats.

D’altres, com els melanomes intraoculars, no tenen factors de risc específics. Alguns poden estar associats a una síndrome o poden ser secundaris, propagats des de territoris adjacents o deguts a un procés de metàstasi.

Els tumors intraoculars no es poden prevenir, però sí que és possible diagnosticar-los precoçment. Per a això és aconsellable fer-se anualment una exploració rutinària del fons de l’ull a partir dels 50 anys, edat en la qual és més comú que comencin a aparèixer.