Ull sec

La menopausa constitueix un factor de risc en l’aparició o accentuació de determinats problemes visuals. La raó són els canvis hormonals que es produeixen en aquest període, ja que les superfícies de la còrnia i la conjuntiva de l’ull contenen receptors d’hormones sexuals que, en veure alterada la seva quantitat, modifiquen la quantitat i la qualitat de la pel•lícula lacrimal. Per això, una de les patologies més comunes entre les dones més grans de 50 anys és l’ull sec, caracterizat per la irritació, la coïssor, l’enrogiment i la sensació de sorreta a causa d’una mala lubricació ocular.

Les alteracions en els nivells d’hormones són habituals en aquesta etapa i no han de ser motiu de preocupació, tot i que és bàsic prestar una especial atenció a qualsevol canvi en la visió i fer revisions oftalmològiques periòdiques per controlar-ne l’evolució.

Quan la qualitat o quantitat de llàgrima no és bona –quan no està dins de cert rang– l’organisme reacciona i, com a mesura de protecció, s’estimula la segregació de llàgrima. Comença un cercle: l’ull percep que està sec i produeix una mica de llàgrima, però, com que segueix sent deficient i no soluciona el problema, torna a percebre que està sec i a produir una mica més de llàgrima. Així successivament fins que s’excedeix la capacitat del sistema de drenatge lacrimal i l’ull plora.

Per aquesta raó, l’ús de llàgrimes artificials en pacients amb ull sec resol en la majoria de casos el problema del llagrimeig, ja que l’ull està ben lubricat i es restableix l’equilibri.

En situacions en què augmenten els símptomes, com ara contacte amb el clor de les piscines, exposició al sol o al vent, aires condicionats i esforç visual (lectura, conducció, etc.), s’ha d’augmentar l’ús de llàgrimes artificials. Amb tot, els pacients que no controlin la simptomatologia amb l’ús de llàgrimes artificials haurien d’acudir a l’oftalmòleg per valorar la possibilitat d’afegir-hi altres tractaments.

És el resultat d’alteracions de la secreció lacrimal i palpebral que poden provocar enrogiment, coïssor, picor i sensació de cos estrany i de cansament ocular. La lubricació adequada de l’ull és possible quan hi ha un equilibri en la producció de llàgrimes de bona qualitat i un sistema palpebral normal. Quan aquest equilibri es trenca o s’altera per factors externs, la producció de llàgrimes disminueix i hi ha propensió a desenvolupar ull sec.

L’envelliment cel•lular normal de l’ésser humà comporta una reducció de la producció de llàgrimes. De fet, es calcula que entre els 10 i els 40 anys la producció es redueix un 50%. A més, altres causes comunes de l’ull sec són infeccions oculars (conjuntivitis, úlceres de còrnia, etc.), factors externs o ambientals (sol, vent, clor, lents de contacte…) i certs medicaments. Els cosmètics i les cremes de neteja poden provocar irritació i alterar la llàgrima normal.

L’ull sec és una alteració crònica que es produeix quan la superfície de l’ull no està ben lubricada per falta de llàgrima o perquè és de mala qualitat, cosa que pot causar molèsties oculars, problemes visuals i lesions a la còrnia o a la conjuntiva. Per evitar-ho, es recomana no exposar-se a corrents d’aire i evitar la sequedat i la pol•lució ambiental. En la majoria de casos no es pot tractar directament la causa de l’ull sec i cal fer un tractament substitutiu amb llàgrimes artificials o pomades lubricants que ajuden a controlar la sequedat i la irritació. Si amb aquest tractament no disminueixen els símptomes, hi ha l’opció de preservar les llàgrimes de la persona afectada amb el bloqueig dels conductes lacrimals, inserint un minúscul tap que evita el drenatge ràpid de les llàgrimes i permet conservar la hidratació ocular i protegir l’ull. Els pacients amb ull sec més sever poden requerir altres tractaments addicionals que l’oftalmòleg haurà de valorar.

Els músculs de la parpella permeten pestanyejar unes 20.000 vegades al dia.